Age of Wonders: Planetfall o com vaig descobrir que la fantasia espacial podia funcionar
D'èpica fantàstica... a èpica espacial
Tots tenim sagues que ens acompanyen durant anys.
En el meu cas, una d’elles és Age of Wonders.
Vaig jugar especialment als dos primers títols i els recordo amb molt d’afecte. Tenien aquella combinació tan peculiar d’estratègia, exploració, desenvolupament d’imperi i combat tàctic per torns que els feia diferents de gairebé qualsevol altra cosa del mercat.
Per això sempre els vaig tenir presents.
Quan va arribar Age of Wonders III, però, alguna cosa no va acabar de connectar.
No diré que fos un mal joc.
Simplement no vaig acabar d’entendre’l.
Mai vaig aconseguir que em capturés de la mateixa manera que ho havien fet els seus predecessors.
I aleshores va arribar el 2020.
Nou Age of Wonders.
La meva reacció inicial va ser aproximadament aquesta:
“Un moment.”
“Age of Wonders?”
“A l’espai?”
“Hola?”
Reconec que era escèptica.
La saga sempre havia estat associada a la fantasia clàssica: màgia, races fantàstiques, ciutats medievals i herois llegendaris.
Traslladar tot això a un univers de ciència-ficció semblava, com a mínim, una aposta arriscada.
Però vaig decidir donar-li una oportunitat.
I la sorpresa va ser considerable.
Perquè Planetfall no intentava ser un Age of Wonders clàssic amb naus espacials enganxades per sobre.
Feia una cosa molt més intel·ligent.
Conservava l’esperit de la saga mentre canviava completament el seu escenari.
Els encanteris es transformaven en tecnologies.
Les races fantàstiques deixaven pas a faccions postgalàctiques amb identitats pròpies.
Les antigues guerres entre regnes eren substituïdes per la reconstrucció d’una civilització col·lapsada després de la caiguda d’un imperi estel·lar.
I, sorprenentment, funcionava.
Molt bé, de fet.
Les mecàniques tàctiques continuaven sent recognoscibles per als veterans de la saga, però el canvi de context aportava una sensació constant de descoberta.
Cada nova tecnologia, cada facció i cada criatura feien la impressió d’estar explorant un univers completament diferent.
Era Age of Wonders.
Però també era una altra cosa.
Potser per això Planetfall ocupa un lloc tan peculiar dins de la saga.
No és una continuació convencional.
És gairebé un experiment.
Un experiment que, al meu entendre, va sortir molt millor del que hauria imaginat quan vaig veure el primer tràiler.
I, curiosament, només tres anys després arribaria Age of Wonders 4, retornant la saga a la fantasia més tradicional.
Com si Planetfall hagués estat una expedició temporal cap a un univers alternatiu.
Una excursió inesperada entre estrelles abans de tornar a casa.
Age of Wonders: Planetfall en català
Aquesta traducció al català té com a objectiu facilitar que els jugadors catalanoparlants puguin gaudir d’una de les entregues més singulars de la saga Age of Wonders en la nostra llengua.
El projecte es troba actualment en desenvolupament, però ja permet gaudir d’una part important de l’experiència de joc en català.
Descàrrega
Disponible a Steam Workshop:
https://steamcommunity.com/sharedfiles/filedetails/?id=3739887635
També disponible a Paradox Mods:
https://mods.paradoxplaza.com/mods/146751/Any
Com sempre, aquest projecte forma part d’una iniciativa de preservació i normalització del català dins del patrimoni videolúdic, amb l’objectiu que cada vegada més videojocs puguin ser jugats i gaudits en la nostra llengua.