Baixes mèdiques o treballadors malalts?
Cada vegada que apareixen dades noves sobre baixes laborals, el debat públic sembla seguir sempre el mateix guió.
Els titulars són previsibles.
“L’absentisme laboral es dispara.”
“Les empreses demanen mesures.”
“Cal frenar les baixes.”
El relat implícit és clar: els treballadors falten massa a la feina.
Però potser abans d’acceptar aquest relat convé fer una pregunta molt senzilla.
I si el problema no fos l’absentisme?
I si el problema fos que la gent està realment més malalta?
Les dades apunten a una altra direcció
Si mirem algunes xifres recents, apareix un patró inquietant.
L’any 2019 aproximadament el 15% dels treballadors a Espanya afirmava tenir una malaltia crònica.
Sis anys després, aquesta xifra ha arribat al 26%.
En termes absoluts, això significa passar d’uns 2,6 milions de persones a prop de 5 milions.
No és un canvi petit.
És gairebé una duplicació en molt poc temps.
I no es pot explicar només per l’envelliment de la població.
Entre els joves de 16 a 24 anys també han augmentat les malalties cròniques.
Al mateix temps, gairebé un 20% dels treballadors afirma que el seu estat de salut és regular, dolent o molt dolent.
Fa només sis anys, aquesta proporció era pràcticament la meitat.
El factor que sovint s’ignora: la salut mental
Després de la pandèmia és cert que han augmentat alguns problemes respiratoris.
Però també han crescut altres problemes menys visibles.
Els trastorns de salut mental.
Depressió.
Ansietat.
Cansament crònic.
Aquest tipus de problemes tenen una característica particular: sovint no es veuen, però poden ser profundament incapacitants.
Treballar amb dolor físic ja és difícil.
Treballar amb esgotament mental constant pot ser encara més complicat.
Un sistema sanitari sota pressió
A aquest context s’hi afegeix un altre element important.
Les llistes d’espera del sistema sanitari.
El 2025 aproximadament un milió de persones a Espanya no van poder anar al metge quan ho necessitaven.
Això significa diagnòstics tardans.
Problemes que s’agreugen.
Tractaments que arriben massa tard.
Quan la salut empitjora i l’atenció mèdica es retarda, el resultat no és difícil d’imaginar.
Les baixes laborals augmenten.
No perquè la gent vulgui deixar de treballar.
Sinó perquè simplement no pot continuar.
El debat equivocat
Quan el debat es centra exclusivament en l’absentisme, es produeix una simplificació perillosa.
Es tracta el símptoma com si fos la causa.
Les baixes mèdiques no apareixen del no-res.
Són la conseqüència d’alguna cosa.
Si cada vegada hi ha més persones amb malalties cròniques…
Si la salut mental empitjora…
Si el sistema sanitari triga mesos a donar resposta…
Potser el problema no és que els treballadors falten massa a la feina.
Potser el problema és que cada vegada hi ha més treballadors que arriben a la feina… ja malalts.
La pregunta que caldria fer
El debat sobre les baixes mèdiques sovint es presenta com un problema de disciplina laboral.
Però potser la pregunta real és una altra.
No és per què hi ha més baixes.
La pregunta és:
què està passant amb la salut de la gent que treballa?
Perquè si una societat té cada vegada més treballadors malalts, esgotats i sense accés ràpid a l’atenció mèdica, el problema ja no és només laboral.
És un problema molt més profund.
És un problema de salut pública.