Carta de lector: Quan marxar és deixar de sostenir el decorat

Carta rebuda arran de l’article sobre la sobre la desvinculació de Gent de Barcelona de la directora de la revista .

Nota de la redacció
Les afirmacions, opinions i valoracions que s’hi expressen són responsabilitat exclusiva dels seus autors. Cròniques del Teatre de les Ombres publica aquesta contribució en exercici de la llibertat d’expressió i del debat públic, sense assumir necessàriament com a pròpies les opinions contingudes en el text.

Hola Júlia,

t’ho dic clar: has fet bé de plegar.

Gent de Barcelona, pel que expliques, fa temps que fa olor de projecte mig buit, amb massa aparença i poca substància. I quan un espai comença a semblar més un trampolí que no pas una cosa seriosa, el millor és no continuar-hi perdent el temps.

Si hi has posat feina de veritat, amb web, textos, estructura i comunicació, i després et trobes improvisació, opacitat i un munt de coses a mitges, és normal que et cansis. No és cap exageració dir que això desgasta i que et fa sentir poc respectada.

També trobo bastant fort que es vulgui vendre com a espai ciutadà una cosa que, pel que descrius, fa més pinta de decorat que de projecte real. La transversalitat està molt bé de paraula, però si no hi ha claredat ni rumb, al final és només fum.

I després encara et toca aguantar pressió quan decideixes marxar. Doncs no. Si un projecte no té estructura, ni honestedat, ni una línia clara, no mereix que hi continuïs posant el teu nom.

Has fet bé de sortir-ne i de no seguir sostenint una cosa que ja no et representava.

Salut,

Miquel