Divendres Negre: consumisme o ritual modern?
El Divendres Negre, o Black Friday, s’ha convertit en un fenomen global que exemplifica com de profund pot ser l’afany consumista i capitalista de la nostra societat. Però, si ens aturem a reflexionar, aquest dia amaga molt més que descomptes i ofertes. El seu nom i les seves implicacions simbòliques ens fan preguntar: és només un dia de compres o hi ha un significat més profund darrere d’aquest ritual modern?
Els noms que donem a les coses, siguin persones, esdeveniments o conceptes, no són mai aleatoris. Porten amb si una càrrega simbòlica i energètica que sovint passa desapercebuda. En aquest cas, “Divendres Negre” no és només un títol comercial; evoca idees de foscor, conflicte i històries de caos.
Històricament, els divendres negres han estat dies associats a desastres, crisis i desgràcies. Si fem una cerca ràpida, descobrim que no han tingut mai un significat positiu. El mateix divendres és el dia de Venus, o d’Ishtar en les cultures mesopotàmiques, una deessa amb un passat vinculat al vessament de sang i als sacrificis humans. Quan combinem aquest dia amb el concepte de “negre” —la foscor, l’absència de llum—, obtenim una connotació inquietant que mereix ser explorada.
No deixa de ser curiós que, en un món aparentment modern, continuem reproduint rituals que poden tenir arrels en cultes antics. Les dinàmiques del Divendres Negre —la compulsivitat, l’impulsivitat i, en molts casos, la histèria col·lectiva— podrien recordar-nos els sacrificis rituals, només que avui es fan en forma de consum desmesurat. Qui s’està beneficiant realment d’aquesta energia que genera el Divendres Negre?
Encara avui hi ha qui creu que antigues divinitats com Ishtar o altres déus mesopotàmics mai han desaparegut completament, sinó que han canviat de forma i context. És possible que estiguem perpetuant cultes antics sense ser-ne conscients? Aquesta pregunta, encara que sembli especulativa, ens convida a reflexionar sobre com els símbols del passat es mantenen presents al món contemporani.
No es tracta de demonitzar el consum ni d’advocar per renunciar a aquest dia. La qüestió és ser conscients de com participem en aquests rituals moderns i de quina energia hi posem. En un dia com aquest, evitar la histèria i mantenir un equilibri emocional és la millor manera d’actuar. No sabem qui, o què, pot estar gaudint d’aquest dia igual o més que nosaltres.
Al final, és essencial viure amb naturalitat i posar els valors per davant del consumisme. Que cap ritu inconscient ens robi la nostra llibertat emocional.
El simbòlic és un dels 3 registres de l'inconscient que va definir Lacan. Black friday és un signe que refereix al tret de sortida de la campanya de Nadal (comercial, of course). A més, com que segueix el Dia de donar gràcies, és un pont! La teva visió, relacionant el fet de ser el dia de Venus i el cultes a Ishtar, a més de ser molt poètica, m'agrada molt. Si no vaig mal guiat, Ishtar és l'origen del nom de les nostres Ester o Esther!
Segons els inventors estatunidencs, el black friday es diu així pel gran volum de benefici que obtenen els comerços. És a dir, estan en "números negres" com a antònim dels "números vermells". Per tant, res de rituals ancestrals ni significats ocults. Business. I res més.
D'altra banda, per descomptat que cal qüestionar i discutir el consum. Consum desenfrenat, que tradueix la negació del subjecte per part d'un sistema capitalista no només depredador. I que domina TOTS els aspectes de l'existència humana; fins a fer que tot el nostre desig giri entorn dels objectes de consum. Objectes en què ens hem convertit nosaltres mateixos. Les relacions interpersonals mateixes són objectes de consum. Nosaltres mateixos hem acceptat convertir-nos en simples objectes d'usar i llençar. Anul·lada i suprimida la subjectivitat, què resta?