El boc expiatori parla idiomes; el propietari parla balanços
No ens enganyem: hi ha qui ha descobert una manera comodíssima d’explicar tots els mals del país sense mirar mai cap amunt. Si el lloguer puja, culpa de la immigració. Si el barri canvia, culpa de la immigració. Si el comerç de tota la vida desapareix, culpa de la immigració. Si l’aigua no arriba, si la ciutat s’ofega, si els veïns marxen i les claus passen de mans locals a mans especulatives, també: culpa de la immigració.
Quina meravella retòrica. Un sol enemic, moltes pors i zero responsabilitats.
Però la realitat, aquesta senyora antipàtica que no es deixa maquillar amb eslògans, diu una altra cosa. A Catalunya, la URV ha documentat que el turisme massiu perjudica la cohesió social urbana, augmenta desigualtats i precaritza llocs de treball, amb Barcelona com un dels casos estudiats. La UOC ja advertia que el turisme massificat genera tensions territorials i socials, i apuntava cap a models sostenibles com a resposta a la turismofòbia.
Això no vol dir que la immigració no formi part del debat social. Vol dir que convertir-la en l’explicació total és intel·lectualment mandrós i políticament interessat. Perquè mentre es mira el veí nouvingut, no es mira el fons voltor. Mentre es mira l’accent, no es mira la llicència turística. Mentre es mira la cua del CAP, no es mira qui ha convertit l’habitatge en actiu financer.
Al País Valencià, els estudis sobre València i Ciutat Vella descriuen precisament aquest conflicte: turistificació, substitució d’usos urbans, pressió sobre l’habitatge i resposta social davant el turisme de masses. A les Illes Balears, la qüestió encara és més obscena: el turisme no només pressiona el mercat residencial, també pressiona l’aigua, el paisatge i la capacitat física del territori. L’estudi de Deyà Tortella i Tirado Bennasar sobre la planta hotelera balear assenyala que la demanda d’aigua del sector turístic pot generar greus problemes en destinacions costaneres.
Però és clar, dir “immigració” surt més barat que dir “model econòmic extractiu”.
La immigració és visible. Els poders que deformen el territori, sovint, no. L’immigrant viu al barri; el propietari del bloc potser ni trepitja la ciutat. El cambrer precaritzat té cara; el grup inversor té CIF. La família que comparteix pis és fàcil d’assenyalar; la plataforma que converteix habitatges en rendiment turístic queda convenientment dissolta dins la paraula “mercat”.
I aquí rau el truc.
Ens volen fent guerra horitzontal mentre el saqueig és vertical.
No és el mateix parlar de convivència que fabricar bocs expiatoris. No és el mateix parlar de serveis públics saturats que ocultar anys d’infrafinançament, externalitzacions i mala planificació. No és el mateix parlar d’habitatge que assenyalar persones vulnerables mentre es protegeix qui especula amb metres quadrats.
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears no pateixen només “massa gent”. Pateixen massa extracció. Massa dependència del turisme. Massa habitatge convertit en negoci. Massa treball barat sostenint una economia que després menysprea qui la fa funcionar. Massa discurs simple per a problemes deliberadament complexos.
La pregunta honesta no és “quants immigrants hi ha?”. La pregunta honesta és: qui guanya diners amb aquest desordre?
Perquè potser el problema no parla àrab, amazic, castellà, romanès o urdú.
Potser el problema parla en rendibilitat, en plusvàlua i en ocupació hotelera.
I curiosament, aquest idioma no el volen traduir mai.
Fonts consultades
Universitat Rovira i Virgili (Projecte SMARTDEST) El turisme massiu perjudica la cohesió social de les ciutats, augmenta les desigualtats i precaritza els llocs de treball.
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) La sostenibilitat i les destinacions rurals, claus per frenar la turismofòbia.
Universitat Jaume I Anàlisi de la turismofòbia i el turisme de masses a València (Treball de grau).
https://repositori.uji.es/bitstreams/6c16771b-04f8-419b-8c22-62c633491611/download
CCEPC – Conferència de Catedràtics i Professors Universitaris de Catalunya L’impacte del turisme sobre el paisatge i el patrimoni.
Picornell, Climent. Universitat de les Illes Balears Turisme i territori a les Illes Balears. Treballs de Geografia, 43.
RACO – Revista d’Economia i Història Agrària El consum d’aigua del sector turístic en les destinacions costaneres.
https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/download/259557/346776
Dialnet El turisme i els seus impactes a les Illes Balears.
Universitat de les Illes Balears TFG Turisme.
https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/156435/Bau%C3%A7a_Oliva_FrancinaM.pdf
Llibre Blanc del Turisme de la Comunitat Valenciana Document de referència sobre impactes, pressió territorial i tensions del model turístic.
Turisme i lluita de classes.
Revista DAG (UAB) La detecció de la turismofòbia a partir dels baròmetres locals.
Aquest article no discuteix percepcions, sinó estructures. I les estructures, a diferència dels eslògans, deixen rastre documental.