El negoci de la brossa: contenidors intel·ligents i control social

Enmig de la crisi social, la manca de seguretat, les retallades en sanitat i educació i la pèrdua de drets, els governs locals han trobat una nova obsessió: el control de la brossa.

No parlem només de reciclar més i millor, sinó d’una xarxa de contenidors intel·ligents amb targeta o aplicació mòbil que registren quan i què llencem. Una mesura que ningú ha demanat, però que s’està desplegant arreu de Catalunya amb costos milionaris i, en molts casos, amb una opacitat preocupant.

Municipis, empreses i costos

Aquest és el mapa mínim comprovat de municipis que ja han implantat contenidors intel·ligents amb control d’accés:

• Girona – Operador: FCC (gestió del servei) – Cost desconegut.

• El Masnou – Empresa desconeguda – Cost desconegut.

• Santa Perpètua de Mogoda – Empresa: Citisend/URD – Cost: 1.512.500 € (contracte 4 anys).

• Premià de Mar – Empresa desconeguda – Cost públic parcial: 500.000 € (subvenció per contenidors nous).

• Sant Fruitós de Bages – Empresa desconeguda – Cost desconegut.

• Montgat – Empresa: Citisend/URD – Cost desconegut.

• Torelló – Empresa desconeguda – Cost desconegut (ús de targeta i app comarcal “Osona Tria”).

• Barcelona (per zones) – Operadors: FCC / CLD-Sorigué / Sacyr / Urbaser – Cost global del contracte de recollida i neteja 2022–2030: 2.233 M€.

En alguns casos, com a Montmeló, Santa Maria de Palautordera o Sant Antoni de Vilamajor, també s’han implantat sistemes de control amb targeta o app, però les dades públiques sobre costos són inexistents o fragmentàries.

El relat oficial i la realitat

Els ajuntaments defensen aquests sistemes amb arguments de “millorar la recollida selectiva” i “fomentar el reciclatge”. Però darrere del discurs verd hi ha una realitat més dura:

• Costos milionaris que no sempre es fan públics.

• Tecnologies imposades que ningú ha demanat.

• Culpabilització ciutadana, quan el veritable problema és la gestió i el negoci que hi ha darrere.

Mentre se’ns diu que no hi ha diners per a la policia, la sanitat o l’educació, es destinen milions a controlar quan i com llencem la nostra brossa.

Conclusió

Els contenidors intel·ligents no són només una qüestió de reciclatge. Són un mecanisme de control social i una nova via de negoci en mans d’empreses que operen amb poca transparència.

El futur que dibuixen és clar: més impostos, més vigilància i menys serveis públics.
I, com sempre, la factura la paga la ciutadania.