Durant unes hores, milions de persones van mirar cap amunt. Unes altres no.

I fins aquí, la civilització continuava funcionant.

Però aleshores apareix qui no mira l’eclipsi i necessita informar-nos-en.

Hi ha moltes causes que fan que algú no faci X, però per aquest assumpte, en destacaré dues: el desinterès i la superioritat. És molt simple: no voler veure un eclipsi és tan respectable com voler veure’l. El problema rau quan una decisió personal es transforma en certificat de lucidesa.

Parlem d’un fenomen que no es veia des de la Península Ibèrica en més de 100 anys. Això vol dir que hi ha generacions humanes que no ho veuen mai.

En tot cas, aquest que necessita informar-nos-en parla de ramat, com si fos diferent. Resulta que al ramat hi ha científics, famílies, fotògrafs, curiosos, jubilats, gent que ha conduït centenars de quilòmetres, gent que va sortir al balcó… Ell veu una multitud i dedueix conformisme, però no veu individus. No sap per què hi és cadascú ni quin valor li donen al fenomen.

I en la seva ment, aquest observador superior s’imagina que per unes hores, tots aquests que han anat a veure l’eclipsi s’han convertit en un eixam.

Conscient de la seva superioritat, presumeix amb frases com “jo no faig el que fa tothom”.

Una persona A pot dir que ho fa perquè ho fa tothom; una persona B que no ho fa perquè ho fa tothom.

Meravellós! Perquè aquest personatge oblida una cosa: la multitud sempre influeix si fem les coses pensant en ella. Estar-hi en contra amb prepotència? Simple influència.

L’autonomia no vol dir coincidir amb la majoria ni contradir-la. Vol dir actuar sense que la majoria sigui el criteri.

La persona realment autònoma es preguntaria: “M’interessa?”.

Aquí rau la diferència entre ser independent i necessitar que la pròpia diferència sigui interpretada com un signe d’intel·ligència: qui s’emociona és ingenu; qui fa cua és un xai del ramat; qui comparteix l’experiència ha estat manipulat… però la persona B mira la situació des de fora amb menyspreu volent demostrar sofisticació.

Emocionar-se davant un eclipsi no requereix pretensions intel·lectuals; presumir de no haver-se emocionat en requereix unes quantes.

Veure durant un minut com la Lluna tapa el Sol no fa ningú més intel·ligent, però no veure-ho tampoc.

Perquè el problema no són els xais ni el ramat, el problema és necessitar inventar un ramat per poder sentir que un mateix camina sol.

El prestigi de no mirar el cel