El problema que Knights and Merchants mai no va saber resoldre
Hi ha videojocs que recordem pels gràfics.
D’altres per la història.
I després hi ha aquells que recordem perquè, anys més tard, encara som capaços de descriure exactament com jugàvem.
Knights and Merchants pertany a aquesta categoria.
Publicat l’any 1998, va ser un dels primers jocs d’estratègia que em va fascinar de debò. No perquè tingués les batalles més espectaculars ni les unitats més impressionants, sinó perquè feia una cosa molt poc habitual: simulava una economia.
El blat havia de convertir-se en farina.
La farina havia de convertir-se en pa.
La fusta havia d’arribar al fuster.
Les armes havien de ser fabricades abans d’arribar als soldats.
Tot es movia físicament pel mapa.
No hi havia teletransport màgic de recursos.
No hi havia magatzems infinits invisibles.
Hi havia persones caminant.
I això canviava completament l’experiència.
La majoria de jugadors construïen un exèrcit.
Jo construïa un formiguer.
La meva estratègia era sempre la mateixa: assegurar una zona, fortificar-la, expandir-me, tornar a fortificar-la i repetir el procés.
Quan els rivals atacaven, es trobaven amb línies defensives successives, centres de producció redundants i magatzems distribuïts per tot el territori.
Destruir un punt concret no servia de gaire.
Sempre hi havia una altra reserva.
Sempre hi havia un altre magatzem.
Sempre hi havia una altra ruta de subministrament.
Era desesperant per als enemics.
Però també va ser així com vaig descobrir un dels grans problemes del joc.
A mesura que la ciutat creixia, les distàncies es feien enormes.
Els meus assentaments arribaven a ser tan grans que alguns treballadors passaven més temps caminant que treballant.
Recordo veure serfs travessant mig regne per portar una eina o un recurs a l’altra punta del mapa.
En aquell moment vaig entendre una cosa curiosa.
El principal enemic ja no era l’exèrcit rival.
Era la logística.
Les muralles resistien.
Els soldats estaven alimentats.
Les reserves eren abundants.
Però hi havia treballadors que semblaven condemnats a una caminada eterna entre districtes cada vegada més allunyats.
D’una manera involuntària, Knights and Merchants em va ensenyar una lliçó que continua sent certa avui.
Fer créixer un sistema és relativament fàcil.
Fer-lo créixer sense que la seva pròpia complexitat l’ofegui és molt més difícil.
Potser per això el recordo amb tanta estima.
Perquè sota l’aparença d’un joc medieval hi havia una petita simulació de com funcionen les societats, les organitzacions i fins i tot les ciutats.
I perquè, després de tants anys, encara em fa somriure recordar aquells pobres serfs caminant durant mitja partida per portar una pala a l’altra punta del meu immens formiguer medieval.
Knights and Merchants Remake en català
Ara teniu la traducció d’aquest clàssic remasteritzat i gratuït (descarregable aquí) en català.
L’objectiu és senzill: permetre que aquest clàssic de l’estratègia pugui continuar sent gaudit en la nostra llengua i contribuir, modestament, a la preservació del patrimoni videolúdic en català.
Una petita aportació a un joc que, molts anys després, encara és capaç d’ensenyar-nos alguna cosa sobre recursos, logística, creixement i conseqüències inesperades.
Us deixo la traducció aquí: https://www.juliars.cat/wp-content/uploads/2026/06/KAMREMAKECAT.zip
Per instal·lar-ho només heu de copiar les carpetes sobre les que hi ha a l’arrel del joc, arrencar-lo i a opcions seleccionar el català de la llista d’idiomes. Gaudiu molt!