D’això ja fa cert temps, era costum que el vell cacic entrés a la sala de plens i deixés que els súbdits (perdó, ciutadans) fessin preguntes.
Pensem-hi: Abans, els cacics administraven terres, favors i silencis. Avui la democràcia disposa de registres electrònics, portals de transparència i terminis administratius. El problema és que els papers, per molts segells que portin, no responen sols.
El dia 5 de novembre, el ple de La Pobla de Segur, presidit per l’alcalde Marc Baró i Bernaduca, es va desenvolupar de manera deliciosa...
En primer lloc, va acusar públicament una ciutadana que qüestiona com s’està gestionant el porta a porta a la localitat.
No penseu que va ser una conversa neta, perquè el nostre molt estimat alcalde es va dedicar a atribuir-li actituds incíviques (sense proves) i desqualificant-la públicament. Aquesta ciutadana, evidentment, va demanar que constés en acta aquestes declaracions.
I aquí tenim la primera pedreta: l’article 55.1 de la Llei 19/2014 exigeix als alts càrrecs respecte als drets fonamentals, igualtat de tracte, rendició de comptes i bona fe.
El ciutadà modern té dret a discrepar. La dificultat comença quan, en demanar explicacions sobre les escombraries, acaba havent de dir que no les ha llençat ell.
Tornant al meravellós món digital, una altra ciutadana del poble va exposar al ple els desperfectes d’una de les façanes de les piscines Camil. Resulta que va enviar un escrit on comunicava una incidència mitjançant el servei d’avisos de la Línia Verda el 8 de setembre. I què es fa des del ple? Remetre-la de nou a la Línia Verda. Incidències circulars il·limitades!
Oi que és deliciós? Doncs aquí apareix la segona pedreta: l’article 197 del text refós de la Llei d’urbanisme estableix deures de conservació i preveu ordres municipals d’execució quan pertoqui. L’article 21 de la Llei 39/2015 regula l’obligació de resoldre expressament els procediments administratius.
El que més em fascina és que l’administració moderna ha perfeccionat l’art de la circularitat: per saber què ha passat amb la incidència, convé presentar una incidència preguntant què ha passat amb la incidència.
I com no podia ser d’una altra manera, ens trobem amb un joc molt més redundant i entretingut: la immortalitat dels acords a conveniència!
Resulta que hi ha un conveni de residus signat el 2021 signat per el mateix alcalde. Aquest conveni té una vigència de quatre anys i no és prorrogable. I que ens hi trobem? Que el 2017 calia un conveni i es va fer. El 2021 també. Per contra, el 2026 no n’hi ha cap, però el nostre molt benvolgut alcalde invoca... acords de 1989 i 1990 per justificar la continuïtat.
Quina delícia més encisadora! El 2017 calia un conveni. El 2021, també. El 2026, segons la resposta municipal, semblaria que els papers dels anys noranta conserven una joventut administrativa envejable.
La tercera pedreta no queda en res: l’article 11 de la Llei 40/2015 regula la formalització dels encàrrecs de gestió entre administracions.
No m’ha estat possible trobar tot el necessari, per això deixo una pregunta a l’aire: si existeix el document jurídic vigent, per què no identificar-lo amb precisió i posar-lo a disposició dels interessats?
Bé, seguim amb aquesta obra de la qual encara ens queden uns quants actes...
Si no fos suficient amb els temes tractats, apareix la necessitat, segons l’alcalde, en cas de fer modificacions urbanístiques que inclouen nous equipaments esportius, les antigues piscines, el Cine Avenida i Casa Boixareu.
Com és evident, l’alcalde, amb una ínfula més pròpia d’un gall de batalla quan surt el sol, defensa la proposta i sosté que no es pot fer una consulta ciutadana prèvia. Oh, el deliciós art de no consultar als ciutadans esdeveniments i situacions que afecten el poble... Em recorda a la invocació de la urgència del PAP al poble per evitar fer consultes quan feia anys que ho tenien previst.
Si Einstein visqués avui dia, segurament utilitzaria aquest art dels polítics del Pallars Jussà per refinar la seva teoria de la relativitat.
Si se’m permet l’humor, caldria recordar que antigament, els misteris del poder es resolien al despatx del notari. Avui es resolen amb un informe urbanístic. La diferència és que ara la ciutadania té dret a participar, encara que de vegades sembli que aquest dret molesti més que una paret mestra.
Però espereu que no hàgim acabat! L’obra segueix i ens trobem amb una paraula que cada cop s’utilitza més en política i serveix per desvaloritzar qualsevol crítica: “percepcions”.
Sí, l’alcalde està ben ensinistrat per emprar-la quan alguna cosa se surt dels seus marcs discursius i ideològics. Tenim fotografies i vídeos de la deixalleria de Tremp; tenim testimonis de furgonetes de recollida sense sostre que perden la brossa durant el trajecte; tenim imatges de l’estat de certs dipòsits de brossa aprovats... I, així i tot, segons l’alcalde, els problemes són... “Percepcions”.
Kant va necessitar una vida per estudiar els límits del coneixement humà. A la Pobla de Segur, una bossa al carrer ha bastat per reobrir el debat entre allò que existeix i allò que cadascú percep.
La democràcia va arribar per substituir el favor pel dret, la deferència per la igualtat i la voluntat del senyor pel procediment administratiu. Encara sort que existeixen els registres electrònics: almenys els papers no necessiten demanar permís per discrepar.


