Hi ha tota una infraestructura que indica el nivell d’una civilització: museus, arxius, escoles, universitats... i biblioteques (entre altres). Aquesta última no és el que és només per tenir llibres, sinó perquè una societat ha decidit que el coneixement ha d’estar disponible fins i tot per qui no pot pagar-lo.
Penseu-ho: en un món on tothom intenta vendre’t alguna cosa, encara existeix un lloc on entrar, seure i no comprar absolutament res.
I no creieu que això queda aquí, doncs abans teníem l’estereotip del silenci, de les prestatgeries... ara, això ha quedat enrere. Una biblioteca fa préstec físic i digital, té Internet, disposa de sales d’estudi, clubs, activitats, alfabetització digital, infants, gent gran suport educatiu.... I refugis climàtics.
Ja no és una infraestructura cultural. Ara s’ha convertit en una infraestructura de protecció ciutadana.
La problemàtica arriba quan els nostres estimats responsables administrativo-burocràtics decideixin que les biblioteques han de PRODUÏR:
“Ja que sou aquí, feu activitats.”
“Ja que sou aquí, ajudeu la gent amb Internet.”
“Ja que sou aquí, feu de centre cultural.”
“Ja que sou aquí, obriu més hores.”
“Ja que sou aquí, sigueu refugi climàtic.”
Estimats “responsables”... Recordeu que tot això ho fan persones?
Això ha fet saltar el conflicte: va començar a Barcelona i aquest setembre a saltat a mobilitzacions coordinades de tota Catalunya. Què es reivindica? Falta de personal, cobertura de baixes, conciliació, diferències laborals i... reconeixement de funcions que han crescut.
Recordeu, estimat públic, que ara mateix les biblioteques estan fent funcions de serveis de caire social que l’administració està retallant d’altres bandes.
Aleshores entra la meva part preferida: LA PARADOXA. Parlem d’una societat del coneixement, de digitalització, d’innovació, d’educació, de cultura... i resulta que les persones que mantenen una de les infraestructures que materialitzen tot plegat.. protesten.
El més ridícul és que quasi no se’n parla. Les biblioteques són un dels pilars de la societat. Aquesta llar de coneixement permet a qualsevol aprendre gratuïtament. És la capacitat de deixar aquest coneixement en mans de la població el que marca el nivell de civilització.
I està sent abandonada.
Abandonada de recursos, abandonada a responsabilitats cada cop majors, abandonada a mans d’un capitalisme que vol convertit tot en productivitat mesurable.
Això és inacceptable.
Perquè una biblioteca és important encara que no hi aneu. No cal incendiar una casa per considerar útils els bombers.
Imaginem una criatura sense llibres a casa, una persona sense ordinador, algú que necessita estudiar tranquil, una persona gran que cerca una activitat social, algú protegint-se d’una onada de calor o fred... Les biblioteques són aquest refugi. I les estem abandonant.
Fem un petit contrast: Centre comercial: consumeix. Cafeteria: consumeix. Plataforma: subscriu-te. Xarxa social: consumeix o sigues consumida en forma de dades/publicitat. Biblioteca: “Bon dia. Aquí tens uns quants milers d’anys de coneixement humà. Agafa una cadira.”
Així que us demano, estimats i estimades, que tingueu empatia: si una infraestructura pública ha anat acumulant responsabilitats... és legítim preguntar-se si també els recursos han crescut i si també ho ha fet el reconeixement necessari per sostenir-les. Finalment: i els treballadors què? Si han necessitat fer una vaga, què tal si com a mínim els escoltem? Recordem que fan una tasca molt poc reconeguda però que és un pilar de la societat en la que vivim.
Així que ja sabeu: les biblioteques estan fent soroll. I si l’estan fent, és perquè necessiten que ens n’adonem que hi són.
Força i ànims, bibliotecàries i bibliotecaris. Gràcies per tot el que heu fet, feu i fareu. Sense vosaltres, la societat és molt més grisa encara del que ja és.