Els rituals del poder
Vivim en una època que es defineix a si mateixa com a racional.
Tecnologia, ciència, intel·ligència artificial, institucions modernes. Tot sembla indicar que la humanitat ha deixat enrere les supersticions del passat.
Però hi ha una pregunta incòmoda que apareix de tant en tant.
Si el món és tan modern… per què el poder continua envoltat de rituals?
No parlo necessàriament de rituals religiosos evidents. Aquells són fàcils d’identificar i sovint formen part del passat.
Parlo d’altres formes de ritual.
Reunions tancades.
Cercles exclusius.
Societats on només hi entra qui forma part d’una determinada xarxa.
Espais on es prenen decisions importants lluny de la mirada pública.
Si observem la història, aquesta relació entre poder i ritual no és nova.
En moltes civilitzacions antigues el poder estava literalment vinculat a cerimònies sagrades. Els governants legitimaven la seva autoritat mitjançant rituals, pactes simbòlics i sacrificis que representaven l’ordre del món.
Aquelles cerimònies no eren només religió.
També eren política.
Eren una manera d’afirmar jerarquies, de reforçar aliances i de recordar a tothom qui controlava el sistema.
Amb el temps, les societats modernes van abandonar els altars de pedra.
Però això no significa que el component ritual hagi desaparegut completament.
Moltes estructures de poder contemporànies continuen funcionant a través de cerimònies simbòliques.
Consells d’administració.
Cimeres privades.
Clubs exclusius.
Fundacions i xarxes d’influència.
Sovint aquests espais tenen una estètica molt diferent de la dels temples antics, però comparteixen un element essencial: són llocs on el poder es reconeix a si mateix.
On es reforcen pactes.
On es decideixen jerarquies.
On es consolida una determinada visió del món.
Aquest tipus de rituals no necessiten espelmes ni encanteris.
El seu llenguatge és molt més discret.
Contractes.
Documents.
Acords.
Paperassa que representa decisions que poden afectar milions de persones.
El ritual modern pot semblar administratiu, però continua sent simbòlic.
És una manera de transformar decisions humanes en estructures que semblen inevitables.
Com si l’ordre existent fos simplement el resultat natural de les coses.
Per això el poder tendeix a protegir aquests espais amb tanta discreció.
No només perquè s’hi prenen decisions importants.
També perquè el ritual funciona millor quan no és visible.
Quan es presenta com a normalitat.
Potser el món ha canviat molt més en la superfície que en el fons.
Els temples han desaparegut.
Però els rituals del poder… potser només han canviat de forma.