Com més ho penso
més veig
que no hi ha rastre
de normalitat.
Lluites i més lluites,
només per poder existir.
El cansament és tan gran,
que ja tot m’és igual.
I l’únic que esperava
mai arriba.
Per més que busqui,
per més que esperi,
estic en perill d’extinció.
En perill d'extinció
Segurament no et refereixes a això, però no és que tots estem en perill d'extinció. És que, amb total seguretat, ens extingirem (individualment, com a espècie no ho sé)