Far

No corro
ja no em crema la urgència.
Les paraules descansen
com pedres càlides al palmell.

No em perdo
tot i el vent
que em xiuxiueja absències.
He après a caminar sola
sense esborrar-me.

No t’ignoro
tinc els ulls oberts,
el cor despert,
i el silenci disposat a escoltar-te
si algun dia hi tornes.

Estic.
Com qui no espera,
però recorda.
Com qui no exigeix,
però no oblida.

Soc far,
no perquè em busquis,
sinó perquè
segueixo il·luminant.