Miro als ulls
d’allò que és etern.
No m’hi veig reflectida,
És un miratge?
Una foscor més negra
Que la pròpia nit.
Una negror tan obscura
Que engoleix el temps.
I aquí m’hi trobo
Mirant el pas del temps,
Que ara sembla aturat
En l’espessor del moment.
I tu què ho ets tot
I ets res,
Em retornes la mirada
Deixant clara la teva postura.
Eons que moren
I no puc desxifrar.
No tinc maquinari
Per entendre’t...