Fragments d’una carta que ja no envio. Per qui ho sàpiga llegir.

No esperis claus
si no vas saber llegir el codi.
No faig veure que no ha passat.
Només m’asseguro que no es repeteixi.
Vas ser llavor i tall alhora.
Et vas remoure, vas fugir.
I et vas pensar que el silenci era neutral.

He crescut.
No per demostrar res,
sinó perquè no tenia alternativa.
No et busco. No et tanco.
Però no jugo.
No hi ha clau.
Només un codi que s’activa amb veritat.

Si el trobes, potser la porta s’obri.
Però si només vens per recuperar control,
millor continua caminant.
Els fars no fan marxa enrere.
Només il·luminen.
I si et cremes,
és que encara em tens a la retina.