Internet ja no és el que pensem que és
Durant molt de temps hem imaginat internet com una gran plaça pública.
Un espai on persones reals es troben, discuteixen, comparteixen idees i reaccionen a allò que veuen.
Un lloc on el debat és espontani, obert i orgànic.
Però les dades recents obliguen a replantejar completament aquesta imatge.
El 2024, aproximadament el 51% de tot el trànsit web va ser generat per bots.
No per humans.
Bots.
Encara més inquietant: prop del 37% d’aquest trànsit és considerat maliciós, és a dir, comptes automatitzats dissenyats per manipular converses, amplificar narratives o provocar conflictes.
Això vol dir que una part significativa de l’activitat que veiem a internet pot no ser humana.
I això canvia profundament la manera d’entendre el nostre entorn digital.
La plaça pública que potser mai va existir
Durant anys, les xarxes socials han estat descrites com la nova plaça pública.
Un espai on qualsevol pot parlar i ser escoltat.
Però si una part important de les interaccions és automatitzada, aquesta metàfora deixa de ser precisa.
Les seccions de comentaris, els fils de debat i fins i tot les tendències virals poden estar influenciats per sistemes que no tenen cap intenció de participar en una conversa real.
En lloc d’una plaça pública, potser estem davant d’un territori disputat.
Un espai on diferents actors intenten influir en el flux d’informació.
Alguns d’aquests actors són humans.
Altres són sistemes automatitzats.
Altres formen part d’operacions de propaganda o manipulació informativa.
El problema no és només la tecnologia
La presència de bots a internet no és un fenomen nou.
Durant anys s’han utilitzat per generar trànsit artificial, inflar estadístiques o distribuir contingut automatitzat.
El que ha canviat és l’escala.
Avui els sistemes automatitzats són més sofisticats.
Poden respondre, interactuar, discutir i fins i tot simular personalitats.
Això fa que sigui cada vegada més difícil distingir entre interacció humana i interacció automatitzada.
I això té conseqüències directes sobre el debat públic.
Quan una conversa està contaminada per actors automatitzats, la percepció del consens pot distorsionar-se.
Les narratives poden amplificar-se artificialment.
Els conflictes poden intensificar-se sense que hi hagi necessàriament una base real al darrere.
El paper dels creadors en aquest entorn
Aquest és l’entorn informatiu en què operen avui molts creadors.
Un entorn on no es pot assumir que totes les interaccions siguin genuïnes.
Això obliga a replantejar una qüestió que sovint genera controvèrsia: la moderació.
Durant anys s’ha difós la idea que els creadors han de ser completament accessibles.
Que no haurien de bloquejar comptes.
Que haurien d’acceptar qualsevol tipus d’interacció.
Però aquesta expectativa ignora una realitat fonamental.
No totes les interaccions són debat.
Algunes són provocacions.
Altres són intents deliberats de desviar la conversa.
Altres formen part d’estratègies de manipulació informativa.
En aquest context, establir límits no és censura.
És higiene digital.
Un espai informatiu que cal protegir
Quan un creador modera els seus comentaris, no està eliminant el desacord.
Està intentant preservar l’espai de conversa perquè el debat sigui possible.
Sense algun tipus de límit, els espais digitals poden degradar-se ràpidament en soroll, provocació i manipulació.
I això beneficia precisament aquells actors que busquen contaminar el debat.
Per això la qüestió no és si els creadors haurien de moderar.
La qüestió és com poden mantenir un espai on el debat real encara sigui possible.
Perquè si més de la meitat del trànsit d’internet ja no és humà, potser hem d’acceptar una idea incòmoda.
Internet pot semblar una conversa global.
Però cada vegada més… potser estem parlant enmig d’una multitud que no és real.
Fa una mica de grima, tot aixó. Com distingir un bot d'un humà? Darrere dels bots hi ha humans. Qui són? Com saber-ho?