IRONHACK SPAIN SLU: AUTÒPSIA D’UNA MALA PRAXIS AMB L’ELEGÀNCIA D’UN ENTERRAMENT DE LUXE [Opinió Ironhack]
[Una opinió d’Ironhack, des de dins]
Nota: Aquest article neix del meu motu —Ut alii vivant (per a que la resta visquin)—, perquè si la meva experiència pot evitar que altres autònoms siguin vulnerats, llavors explicar-la es converteix en un deure.
Hi ha empreses que es presenten com fars de modernitat.
Emissores de futur.
Apòstols del món digital.
I després hi ha Ironhack Spain SLU, que és tot això… però només a PowerPoint.
A la vida real funcionen amb la logística emocional d’un calcetí mullat i la coherència jurídica d’un experiment fallit de Frankenstein.
Aquest article és una làpida amb llum LED: negra, polida i il·luminada pel sarcasme.
No busca venjança.
Busca que altres autònoms no acabin mossegats pel mateix monstre.
I. Capítol 1: Tres PMs, un destí i zero brúixoles
Dos cursos. Dos contractes.
Jo treballo, ells cobren del seu alumnat, tothom content… fins que la casa comença a fer olor d’incendi.
Entre abril i novembre, Ironhack crema tres project managers.
Tres.
Una rotació tan ràpida que faria sospitar fins i tot a un detectiu mediocre.
Quan una empresa crema personal amb més velocitat que una foguera de Sant Joan, no és una coincidència.
És una cultura corporativa.
Una de les dolentes.
II. Capítol 2: El pagament desaparegut – o el truc de màgia més trist del món
Un mes no arriba el pagament.
No hi ha explicació.
No hi ha correu.
No hi ha res: Ironhack viu instal·lat en el mode fantasma.
Escric al nou PM.
Silenci administratiu.
I no el silenci elegant, misteriós, poètic—no.
El silenci cutre del “potser si no responem aquesta persona s’esvairà sola”.
I amb la serenitat d’un equilibrista borratxo anuncia:
“Hem canviat les condicions contractuals. Unilateralment.”
Ah, la unilateralitat: el plat preferit de les empreses que confonen emprenedoria amb feudalitat.
HINT legal per a autònoms
Segons la Llei 20/2007 de l’Estatut del Treball Autònom, qualsevol relació mercantil amb un autònom s’ha de regir pel contracte pactat entre parts, i no es poden modificar condicions de manera unilateral sense acord mutu.
La jurisprudència és clara: si una empresa imposa canvis unilaterals a un autònom, està incomplint el contracte i pot incórrer en responsabilitat mercantil.
III. Capítol 3: Quan una empresa tecnològica confon un autònom amb un maniquí
Ironhack, aquell centre de modernitat, innovació i no-sé-quantes buzzwords més, no entén què és un autònom.
Potser mai els han explicat que un proveïdor:
– NO és un subordinat,
– NO és una mascota corporativa,
– NO està obligat a obeir cap antojo intern,
– i sobretot: NO pot ser modificat com un repositori de GitHub.
El seu desconeixement legal és tan evident que un estudiant de primer trimestre podria donar-los una classe magistral.
Però bé: ells venen talent digital.
No criteri.
IV. Capítol 4: La reunió – on la incompetència adopta forma humana
Arriba el gran dia: la reunió.
L’escena podria ser d’una tragicomèdia shakespeariana si Shakespeare hagués tingut menys talent i més mala llet.
El nou PM admet que Ironhack va “pasar de 30 a 60 días” i que “no se te mandó la actualización del contrato”. Reconeix també que “has firmado una cosa y hay que cumplirla”, qualificant tot plegat de “malentendido”. Afegeix que “hablaré hoy mismo con Finanzas” i que “te lo mandaré por escrito”.
Reunió de Google Meet gravada, on el nou PM no mira a càmera, evita el contacte visual i passa estona mirant cap amunt (que cadascú en tregui les conclusions que consideri).
La seva actitud té la textura d’un plàstic barat i la solidesa d’un castell de cartes en mans d’un nen hiperactiu.
V. Capítol 5: El moment on deixes de demanar permís i treus el burofax
Jo, com tota persona amb criteri:
Documenta.
Arxiva.
Marcar dates.
Demana explicacions.
I finalment: treu el burofax.
El burofax és un exorcisme legal.
Un ritual que algunes empreses temen més que la transparència.
El resultat és immediat:
Ironhack paga.
La llei, quan s’aplica, és un far – un far que crema els gremlins corporatius. I observeu amb atenció: des del burofax fins al pagament... 23 minuts.
HINT legal per a autònoms — Llei 3/2004 de Lluita contra la Morositat
La Llei 3/2004, modificada per la Llei 15/2010, estableix que el termini general de pagament a proveïdors i autònoms és de 30 dies naturals, llevat que hi hagi un acord mutu, escrit i explícit per ampliar-lo.
Un canvi unilateral —com passar de 30 a 60 dies sense consentiment— és il·legal i es considera morositat.
Quan una empresa incompleix el termini de pagament:
Genera interessos de demora automàtics, sense necessitat de reclamació prèvia.
L’interès de demora és el tipus del BCE + 8 punts (un dels més alts del dret espanyol).
L’empresa morosa està obligada a pagar, com a mínim, una indemnització fixa de 40 € pel simple fet del retard (art. 8).
A més, es poden reclamar totes les despeses de gestió, reclamació i advocats, sempre que siguin raonables.
En resum: segons la 3/2004, no només no poden ampliar el termini unilateralment — sinó que el retard els costa diners.
VI. Capítol 6: Professionalitat fins l’últim segon
Jo compleixo el contracte fins a les 23:59 del 16 de novembre.
Res nou.
Quan tens principis, no et rebaixes al nivell del caos aliè.
Ells tenen contradiccions.
Jo tinc horaris.
I guanyo.
VII. Capítol 7: L’acte final – Ironhack bloqueja el meu correu
El moment final sembla tret d’un guió de thriller, però d’aquells que no volen pagar guionistes i acaben fent servir interns:
Envio l’últim correu exigint el compliment del punt 5.2 del contracte.
I què passa?
Missatge no entregat. Política del domini.
Tradueixo:
Ironhack Spain SLU va bloquejar el meu correu.
En ple contracte vigent.
Bloquejar la comunicació amb un proveïdor és la versió empresarial de tapar-se els ulls amb les mans i esperar que el monstre desaparegui.
Però el monstre, en aquest cas, era la llei.
I la llei no desapareix quan baixes la persiana del servidor.
Això ja no és mala praxis.
És obstrucció, és negligència, és por.
I sobretot: és un senyal que han perdut tota narrativa.
HINT legal per a autònoms
Segons la Llei 20/2007 de l’Estatut del Treball Autònom, la relació entre una empresa i un autònom és mercantil, i requereix comunicació efectiva i bona fe contractual.
Impedir la comunicació (bloquejant el correu) durant un contracte vigent constitueix un incompliment de les obligacions mercantils, vulnera el principi de bona fe (art. 1258 del Codi Civil) i pot considerar-se obstrucció en l’execució del contracte.
VIII. Capítol 8: Manual de supervivència per a autònoms que no volen ser sacrificial lambs
– Si veus rotació constant de PMs: fuita o porta armadura.
– Si no paguen: activa mode guerra.
– Si volen canviar contractes unilateralment: riu-los a la cara.
– Si et tracten com a empleada sense contractar-te: això té nom.
– Si bloquegen comunicació: has guanyat.
Els autònoms no tenim un exèrcit darrere.
Tenim una altra cosa:
proves, lleis i la capacitat de dir “prou” sense tremolar.
IX. Epíleg – La lliçó que queda escrita a la pedra
Ironhack Spain SLU pot continuar venent futur, presentant-se com a far de talent i fent servir PowerPoints més brillants que la seva coherència interna.
Però una cosa queda clara:
quan intenten doblegar una autònoma que coneix la llei,
no trenquen a la persona — trenquen la seva pròpia reputació.
Aquest article és el recordatori que la veritat no necessita màrqueting.
Només necessita ser explicada.
I ara, queda explicada.
Annex: Polítiques internes i esdeveniments posteriors
1. Eliminació del canal #eoi-teachers
Fa poca estona he rebut la notificació:
“You have been removed from #eoi-teachers by @[anonimitzat]”
L’eliminació d’un usuari d’un canal de Slack és una acció manual, no un procés automàtic ni vinculat al tancament de cursos.
2. Retirada de permisos al canal #general
Després del missatge de comiat que vaig publicar diumenge al matí, els permisos d’escriptura al canal #general van ser retirats.
Aquesta acció també és manual i suposa una supressió directa de la possibilitat d’interaccionar amb la comunitat.
3. El correu rebut d’un responsable d’Ironhack
El correu afirma:
“ya hemos añadido el dominio @juliars.cat a nuestra lista de remitentes permitidos.”
Aquesta frase contradiu la declaració prèvia del mateix correu:
“no hay bloqueos ni rechazos desde nuestro lado”.
Si no existia cap restricció, no caldria afegir cap domini a una llista de remitents permesos.
4. Contrast tècnic
L’error rebut (554 5.7.1 – Rejected for policy reason) no equival a classificació de spam.
És un error de rebuig a nivell de servidor, habitualment vinculat a polítiques de filtratge o llistes de bloqueig, no al comportament del buzón del destinatari.
5. Lectura final
Els esdeveniments posteriors al burofax —eliminacions manuals, restriccions de permisos i ajustos tècnics comunicats a posteriori— reforcen un patró de tancament, control i incoherència interna. S’inclouen en aquest annex perquè puguin servir com a cas pràctic per a altres autònoms en situacions similars.