Europa té una capacitat extraordinària capacitat de necessitar una directiva, diverses institucions, traduccions a més de vint llengües (català exclòs), terminis, requeriments, expedients i anys per arriba a una conclusió revolucionària:
Potser fora bo que una persona sabés que collons, ovaris i genitals ambigus varis ha signat quan firma un contracte de treball.
Evidentment, la burrocràcia és lenta, aparatosa, plena de papers i aparentment construïda per algú que cobra per inventar caselles.
Això sí, cal diferenciar entre burocràcia inútil i burocràcia que obliga a algú amb més poder a deixar les coses per escrit.
Centrem-nos una mica d’on ve tot plegat:
2019: UE aprova la Directiva 2019/1152 sobre condicions laborals transparents i previsibles.
1 d’agost de 2022: data límit perquè els estats la traslladin al seu ordenament. EUR-Lex
setembre de 2022: la Comissió obre procediment contra Espanya.
juny de 2023: dictamen motivat.
juny de 2025: la Comissió decideix portar Espanya davant del TJUE perquè encara no l’havia transposada completament. Representación en España
setembre de 2026: arriba el RD 723/2026.
5 d’octubre de 2026: entra en vigor.
Set anys per demostrar que la burrocràcia europa no es precipita i Espanya tampoc pot acusar-la d’haver-se oblidat.
Ara baixem el contracte al lector: el RD obliga a facilitar per escrit molta més informació sobre les condicions essencials del treball. Si apareix al contracte, perfecte, si no, l’empresa ha de fer un altre document.
I em preguntareu… què ha d’incloure ara?
El salari base i complements separats, periodicitat i forma de pagament així com variables i com es calculen.
La jornada diària, setmanal, anual i com es distribueix.
Què passa amb hores extraordinàries, vacances i període de prova.
Com es poden canviar determinades condicions.
Com funciona l’extinció del contracte i preavisos.
Quin conveni s’aplica.
Per fi, després de molt temps, el conveni deixa de ser un ésser mitològics que viu en algun lloc entre recursos humans, Mordor i Hogwarts.
De totes maneres no es prohibeix remetre al conveni, el que es fa és que les referències pertinents siguin molt més clares i que permetin identificar clarament què és aplicable.
O sigui, estimats i estimades, que encara pot sortir “segons conveni”, només que ara la remissió ha de ser prou concreta per a que pugueu trobar a què es refereix exactament i com trobar-ho.
I si us pensàveu que acabava aquí, encara tenim més: els algorismes.
L’article 3.2.k obliga ara a informar si hi ha sistemes algorísmics o automatitzats de presa de decisions. Així, pautes, criteris i regles han de quedar clars.
Segons el propi BOE, ha de servir per a poder delimitar jornada → assignació de tasques → salari → promoció → lloc de treball → extinció del contracte.
Ja no serveix “ho ha decidit el sistema”. Cal dir qui l’ha seleccionat, quines variables utilitza i qui li ha atribuït conseqüències sobre persones.
Tot i que a l’Estat espanyol al 2021 ja va aparèixer un sistema formulat com a dret de la representació legal dels treballadors, ara amb el nou RD la informació ha de quedar per escrit per part de l’empresa. El treballador pot demanar la informació que no tingui i l’empresa té 30 dies hàbils per facilitar-la.
Aquest nou RD també apareix com a conseqüència de la legislació sobre IA europea: el Reglament Europeu d’IA.
Si voleu fer rastreig: una part de les noves garanties contractuals ve de la Directiva de 2019; la pota algorítmica també beu de la legislació europea posterior sobre IA i de drets que Espanya ja havia començat a regular el 2021.
I aquí ve la gran notícia i el més estrany: per una vegada, la burocràcia sembla convertir-se en enemiga de l’opacitat. Estem acostumats a que alenteixi, dupliqui, compliqui, exigeixi documents absurds… i ens faci donar voltes entre finestretes (inclòs virtuals) durant molt de temps.
Ara no, aquest RD obliga a deixar rastre. I això, si em permeteu, és un grau de formalització que, si com a treballadors els sabeu aprofitar, podeu fer suar moltes empreses acostumades a mala praxis constants.
I acabo amb una de les meves frases: Potser la burrocràcia no era només aquella cosa que ens demanava papers. Potser, de vegades, també serveix per obligar els altres a ensenyar-nos els seus.