No toqueu el vedell d’or: els interessos turístics ja tenen policia
A Mallorca pot augmentar la criminalitat, desaparèixer l’habitatge i degradar-se la vida dels residents. Però que ningú no molesti el sector econòmic que ho converteix tot en una experiència premium.
Respireu tranquils. L’Estat continua vigilant.
A Mallorca encara podeu perdre l’habitatge, el barri, el paisatge, la paciència i probablement una porció considerable del sou. Podeu descobrir que el vostre poble ja no és ben bé un poble, sinó un decorat amb residents ocasionals. Podeu treballar servint persones que dormen una setmana en habitacions que vosaltres no podríeu pagar ni durant una nit. Podeu veure com cada racó de l’illa és processat, etiquetat, promocionat i venut amb vistes al mar, autenticitat mediterrània i cafetera de càpsules.
Però que ningú no s’espanti.
La Guàrdia Civil i la Policia Nacional han identificat el perill real.
Els delictes contra els interessos turístics.
Segons va publicar Última Hora, fonts dels dos cossos van transmetre un missatge d’una delicadesa democràtica exquisida: «Los que cometan delitos contra intereses turísticos en Mallorca serán detenidos». El diari afegia que s’havien desplegat dispositius discrets al voltant de possibles objectius i que s’investigaven persones vinculades a associacions que, segons aquestes fonts, podrien estar incitant a cometre actes vandàlics contra el turisme.
Aturem-nos un moment per assaborir l’expressió.
No han dit simplement que qui cometi un delicte serà investigat. Això seria massa vulgar, massa jurídic, massa propi d’un estat de dret sense departament de màrqueting.
Han dit delictes contra interessos turístics.
No contra turistes concrets. No contra treballadors del sector. No contra persones que hagin patit amenaces, agressions o robatoris. Contra una abstracció econòmica. Contra els interessos. Contra aquella presència invisible que no respira, no vota i no necessita habitatge, però que sembla haver adquirit personalitat moral, protecció institucional i, per el que es veu, escorta pròpia.
És meravellós.
Els residents encara discuteixen si tenen dret a viure a la seva illa, però els interessos turístics ja disposen de servei de seguretat.
El nou delicte que no apareix al Codi penal
Les dues dones detingudes el 15 de juliol eren investigades per la presumpta participació en accions contra cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí, comeses la nit del 31 de maig: pintades, panys inutilitzats i altres danys materials. Un dels immobles afectats tindria protecció patrimonial, cosa que explica que la investigació inclogui presumptes delictes de danys i contra el patrimoni històric. El jutjat les va deixar en llibertat sense decretar mesures cautelars.
Això és important perquè el Codi penal espanyol, actualitzat l’abril de 2026, conté delictes de danys, contra el patrimoni històric, contra els treballadors, contra la llibertat sexual, contra el medi ambient i contra moltes altres coses perfectament identificables. No hi apareix cap capítol titulat Delictes contra la sagrada rendibilitat de la temporada alta.
Formalment, doncs, ningú no ha estat detingut per oposar-se al turisme.
Políticament, però, el missatge triat és un altre.
I les paraules no són una decoració col·locada damunt les actuacions policials. Les paraules expliquen com vol el poder que interpretem aquestes actuacions. Podien haver anunciat que perseguirien els danys contra qualsevol establiment. Podien haver recordat que les protestes no emparen la destrucció de propietat. Podien haver pronunciat una d’aquelles frases administratives tan desinfectades que serveixen igual per una manifestació, una vaga o una invasió alienígena.
Però van aparèixer els interessos turístics.
Amb nom propi.
Amb majúscula moral.
Amb música d’orgue.
La criminalitat puja; la preocupació sap escollir barri
El balanç provisional del Ministeri de l’Interior per al primer trimestre de 2026 indica que la criminalitat registrada va créixer un 8,6% al conjunt de les Balears. A Mallorca, l’augment total va ser de l’11,6%, mentre que la criminalitat convencional va pujar un 14,9%. Els robatoris amb violència o intimidació van augmentar un 22,3%; els delictes contra la llibertat sexual, un 12,4%; els furts, un 13,1%; i les sostraccions de vehicles, un 24,3%.
No consta, tanmateix, cap gran advertiment solemne formulat en aquests termes:
«Qui cometi delictes contra els interessos dels residents ha de tenir molt clar que tard o d’hora serà detingut.»
Potser no cabia al titular.
Potser “els interessos dels residents” és una formulació massa radical.
Potser la ciutadania és una categoria antiquada, d’aquelles que encara pressuposen que el territori existeix perquè hi visqui gent i no perquè algú en pugui calcular el rendiment trimestral.
Naturalment, seria deshonest afirmar que la policia no investiga robatoris, agressions o delictes sexuals. Ho fa. L’escàndol no és que uns danys contra immobiliàries siguin investigats. L’escàndol és la litúrgia comunicativa. És aquesta necessitat d’assenyalar davant de tothom que hi ha un sector que no només serà protegit per la llei, com qualsevol altre, sinó també consagrat per el llenguatge.
La diferència sembla petita fins que un recorda que el poder sempre comença ordenant les paraules abans d’ordenar les persones.
Benvinguts al parc temàtic amb població autòctona
Les Illes Balears van rebre 15,7 milions de turistes internacionals durant el 2025, un 2,6% més que l’any anterior. Mentrestant, el maig de 2026, el preu mitjà de compra de l’habitatge havia arribat als 4.173 euros per metre quadrat, i el lloguer d’un pis de vuitanta metres quadrats ja superava els 1.500 euros mensuals.
A aquestes altures, el resident balear comença a assemblar-se a una espècie auxiliar del sistema turístic.
És necessari perquè algú ha de netejar, cuinar, conduir, atendre, reparar, construir i somriure. Però tampoc no convé que ocupi massa espai. Una mica com el personal de manteniment d’un parc temàtic: imprescindible per fer funcionar l’experiència, sempre que no sigui visible quan arriba la clientela.
La diferència és que al parc temàtic els treballadors poden marxar a casa.
A Mallorca, primer han de trobar-ne una.
Quan una persona no pot pagar un lloguer, se li explica que el mercat és complex. Quan un jove no es pot emancipar, se li recomana paciència, formació i potser un curs de gestió emocional. Quan una família és expulsada del barri, ens conviden a no simplificar un fenomen multifactorial. Quan els salaris no segueixen els preus, algun expert recorda que cal millorar la productivitat.
Ara bé, quan algú posa cola en el pany d’una immobiliària, desapareix sobtadament tota complexitat.
Arriben els dispositius.
Arriben les investigacions secretes.
Arriba la certesa.
La societat necessita dècades per estudiar per què els residents no poden viure a Mallorca. Per protegir el clima de negoci, en canvi, n’hi ha prou amb una tarda.
El manual que viatjava enrere en el temps
Les accions investigades van tenir lloc el 31 de maig. El manual d’acció directa de Menys Turisme, Més Vida va ser difós posteriorment, ja al juliol. La plataforma ha remarcat aquesta cronologia per negar que el document pogués haver originat unes accions comeses setmanes abans.
Evidentment, un document posterior pot recollir pràctiques que ja existien. El que no pot fer és instruir retroactivament les autores d’uns fets passats, tret que l’activisme antiturístic hagi desenvolupat tecnologies temporals que encara no han arribat a la indústria hotelera.
Seria una notícia extraordinària.
El primer viatge en el temps de la història no s’hauria utilitzat per impedir una guerra, evitar una catàstrofe o comprar bitcoins l’any 2010. S’hauria utilitzat per portar un tub de cola fins a Santa Maria del Camí.
El relat, però, funciona perquè permet construir una seqüència emocional molt neta: hi ha una plataforma, hi ha un manual, hi ha activistes, hi ha pintades, hi ha enemics del turisme. Les dates són un inconvenient menor. La cronologia sempre pot ser sacrificada quan molesta la dramatúrgia.
Onze dies abans de la manifestació
Les detencions es van produir abans de la manifestació del 26 de juliol contra la massificació turística. Menys Turisme, Més Vida va denunciar que l’operació pretenia escarmentar i desmobilitzar el moviment; MÉS per Mallorca va demanar explicacions al ministre Fernando Grande-Marlaska i va acusar el Govern espanyol de perseguir una ideologia. La investigació, segons la Guàrdia Civil, continuava oberta i no es descartaven més detencions.
La proximitat entre les detencions i la manifestació no demostra, per si sola, que l’operació tingués una finalitat política.
No cal inventar proves.
N’hi ha prou amb observar els efectes.
Quan detens activistes, anuncies investigacions sobre persones vinculades a associacions, informes de dispositius secrets i adverteixes que els qui actuïn contra determinats interessos acabaran davant del jutge, el missatge no arriba exclusivament a les persones investigades.
Arriba a tothom que pensa manifestar-se.
Arriba a qui comparteix una publicació.
Arriba a qui penja una pancarta.
Arriba a qui comença a preguntar-se si protestar contra un model econòmic pot convertir-lo, per contagi narratiu, en sospitós d’actuar contra els seus interessos.
Això no és necessàriament una conspiració. És una cosa molt més eficient: un efecte dissuasiu produït a plena llum del dia.
La repressió més sofisticada no sempre prohibeix. De vegades només insinua que està mirant.
La propietat és legal; el model econòmic no és sagrat
Trencar vidres o inutilitzar panys pot tenir conseqüències penals. No cal convertir qualsevol acció directa en una heroïcitat revolucionària ni fingir que la pintura es dissol en innocència quan conté un missatge polític.
Però protegir una immobiliària contra els danys no obliga a protegir-la contra la crítica.
Aplicar el Codi penal no exigeix redactar un catecisme.
Investigar una conducta no converteix el sector afectat en un bé superior.
Aquesta és la trampa discursiva: barrejar deliberadament la defensa de la legalitat amb la defensa del model turístic fins que oposar-se al segon comenci a sonar perillosament semblant a vulnerar la primera.
El turisme és una activitat econòmica.
Pot ser regulat.
Pot ser limitat.
Pot ser qüestionat.
Pot ser considerat excessiu, insostenible o incompatible amb una vida digna.
Pot ser sotmès a crítica radical sense que sonin les sirenes de l’Estat.
O, com a mínim, això és el que hauria de passar en una democràcia que encara recordés la diferència entre interès general i interessos empresarials amb una campanya de comunicació excel·lent.
La jerarquia ja ha estat anunciada
A baix de tot hi ha el resident, carregat amb el seu salari, el seu contracte temporal i aquella divertida pretensió de continuar vivint al lloc on va néixer.
Una mica més amunt hi ha el treballador turístic, essencial durant la temporada i estructuralment prescindible quan reclama condicions per existir.
Després venen les cases, transformades en actius, allotjaments, oportunitats i experiències.
Més amunt encara hi ha el mercat, misteriós fenomen meteorològic que ningú no controla però que, casualment, sempre plou cap a la mateixa butxaca.
I al cim de la piràmide, banyats per una llum daurada i custodiats per uniformes, hi reposen els interessos turístics.
No sabem exactament què són.
No sabem on comencen ni on acaben.
No sabem quants habitatges poden absorbir, quanta aigua poden consumir, quants salaris poden comprimir ni quantes vides poden reorganitzar al seu voltant.
Només sabem que no s’han de tocar.
El missatge ha estat emès.
La temporada pot continuar.
Els residents poden retirar-se ordenadament del decorat.
I recordeu-ho quan arribeu a les Balears: potser no hi trobareu casa, descans, espai ni futur. Però podeu dormir tranquils.
Els interessos que contribueixen a fer-ho impossible estan ben protegits.