Hi ha una situació que es repeteix constantment en les interaccions modernes: al principi, tot sembla anar bé, hi ha conversa, interès, complicitat… i després, de cop, l’altra persona comença a desaparèixer lentament, fins que només queda el silenci.
Això és la societat "líquida". Tot és fugisser; tot efímer. També les relacions. I, així, sigui o no culpa nostra, ens quedem sols