Porta a porta… però amb el cap a dins
Ah… perdoneu.
No us havia vist entrar. Sempre passa quan les decisions ja estan preses abans que algú obri la boca.
Somriguem. Sempre somriguem.
Especialment, quan ens expliquen que no calia consultar ningú, perquè ja anàvem tard.
Tard… a causa d’una urgència curiosament planificada amb mesos d’antelació.
Meravellós.
Resulta que al Pallars Jussà s’ha decidit implantar el porta a porta com a model general.
No com a prova.
No com a opció.
No com a proposta.
Com a fet.
I quan algú pregunta per la consulta pública prèvia —aquesta molesta mania democràtica— la resposta és exquisida:
No calia. Era urgent. Ja hi haurà informació pública.
Oh, sí.
Informació pública.
Aquest moment deliciós en què el text ja està escrit, el sistema decidit, el calendari fixat…
i a tu se’t convida amablement a opinar sense capacitat real de modificar res.
Participació, però sense empremtes.
Democràcia, però amb guants.
Somriguem.
El relat és impecable: Europa, sostenibilitat, objectius ambientals, bones intencions.
Tot molt verd. Tot molt responsable.
Tot molt abstracte.
El territori, en canvi, és concret.
Gent gran.
Edificis sense ascensor.
Carrers estrets.
Voreres que ja fan equilibrisme sense cubells afegits.
Vides que no sempre encaixen amb un calendari de fraccions.
Detalls.
Sempre detalls.
I, oh sorpresa, també hi ha control individualitzat.
Cubells identificats. Seguiment. Dades.
Tranquils, tranquil·les: tot és legal. Tot està previst. Tot és pel vostre bé.
El debat?
Després.
Quan ja estigui tot en marxa.
Somriguem una mica més.
Però aquí ve la part incòmoda. La que no fa tanta gràcia.
Quan una administració:
– fixa primer el calendari,
– decideix després el model,
– i finalment justifica la manca de consulta per no haver arribat a temps a una data que ella mateixa ha triat,
això no és urgència.
És pressa interessada.
I quan es confon deliberadament consulta prèvia amb informació pública,
no s’està simplificant el procediment.
S’està reduint la ciutadania a públic.
I això… això sí que és perillós.
Ara bé.
No aixequem la veu.
No cal.
Hi ha una cosa molt més elegant: deixar rastre.
Per això he preparat i deixo a disposició de qui vulgui un model d’al·legacions.
No un crit.
No un pamflet.
Un text formal, argumentat, jurídicament incòmode.
Perquè no sempre es tracta de guanyar.
De vegades es tracta de poder dir, amb tota la calma del món:
Jo hi era. Jo vaig parlar. I vosaltres ho sabíeu.
Els pobles no són decorats.
La gent no és logística.
I la sostenibilitat no pot ser una excusa per governar sense escoltar.
Porta a porta?
Potser.
Però recordeu:
els somriures més perillosos són els que no necessiten cridar.
I aquest…
bé.
Aquest és un d’ells. 😈
Com presentar al·legacions a l’ordenança del porta a porta (manual pràctic)
Qualsevol veí o veïna pot presentar al·legacions a l’ordenança de gestió de residus del Consell Comarcal del Pallars Jussà mentre el text estigui en període d’informació pública. No cal ser jurista ni disposar de certificat digital.
Les al·legacions poden presentar-se per diverses vies legals:
1. Registre presencial en paper
L’escrit d’al·legacions, signat, es pot presentar en paper al registre del mateix Consell Comarcal del Pallars Jussà, o bé a qualsevol ajuntament o oficina d’assistència en matèria de registres. Tots aquests registres estan obligats a tramitar la documentació mitjançant el Sistema d’Interconnexió de Registres (SIR).
És recomanable portar dues còpies del document: una es lliura al registre i l’altra queda segellada amb data d’entrada com a comprovant.
2. Presentació a través de Correus (correu administratiu)
També es poden presentar al·legacions a qualsevol oficina de Correus mitjançant el procediment de correu administratiu. Cal indicar explícitament que es tracta d’un “correu administratiu”.
En aquest cas, Correus segella cada full del document i la data del segell és la data oficial de presentació. Aquest sistema és especialment útil per a persones que no utilitzen tràmits digitals o no poden desplaçar-se fàcilment.
No s’ha de confondre amb un enviament ordinari o certificat normal: ha de ser correu administratiu.
3. Presentació per representació
Una altra persona pot presentar les al·legacions en nom d’algú altre, sempre que s’adjunti una autorització simple signada per la persona interessada. No cal cap document notarial.
Aquesta opció és útil per ajudar persones grans o amb dificultats de mobilitat.
4. Presentació col·lectiva
És possible presentar un únic escrit amb diverses signatures. En aquest cas, han de constar clarament el nom, el DNI i la signatura de totes les persones signants. Aquesta via és legalment vàlida i té un impacte polític rellevant, encara que no substitueix necessàriament les presentacions individuals.
5. Tràmit electrònic
Per a qui disposi de certificat digital o sistema d’identificació electrònica, les al·legacions també es poden presentar a través de la seu electrònica del Consell Comarcal del Pallars Jussà, mitjançant una instància genèrica, adjuntant el document d’al·legacions.
Web: https://seu-e.cat/ca/web/ccpallarsjussa
Aspectes importants a tenir en compte
– El termini d’informació pública és limitat. Les al·legacions només són vàlides si es presenten dins d’aquest termini.
– L’administració no pot exigir que les al·legacions es presentin exclusivament per via electrònica.
– Presentar al·legacions no garanteix que siguin acceptades, però deixa constància formal de la discrepància i obliga l’administració a donar-hi resposta.
– No presentar al·legacions pot limitar les opcions de recurs posterior.
Aquest manual no és una invitació a la confrontació, sinó a la participació. L’ordenament jurídic preveu aquests mecanismes perquè la ciutadania pugui intervenir en decisions que afecten directament la seva vida quotidiana. Utilitzar-los és legítim i necessari.
Ordenança:
Informe jurídic justificant manca de consulta prèvia:
Gràcies a Josep Soldevila per la documentació de la resolució i l’informe jurídic.
En nom d'una mal anomenada "ecologia" ens estan colant barbaritats. I de forma autoritària 😡🤮