INTRODUCCIÓ — L’amor com a dissolvent
Benvingudes i benvinguts.
Avui no parlarem de l’amor que suma, sinó del que resta.
No del que construeix, sinó del que erosiona.
Perquè hi ha relacions que no fan soroll.
No trenquen de cop.
No deixen marques visibles.
Fan una cosa molt més subtil:
reconfiguren qui ets… fins que deixes de ser-ho.
En una cultura que glorifica el “nosaltres”, potser hem deixat de preguntar-nos una cosa bàsica:
què passa quan aquest “nosaltres” s’empassa el “jo”?
BLOC 1 — FUSIÓ IDENTITÀRIA: EL “NOSALTRES” QUE DEVORA EL “JO”
Idea forta: No totes les relacions són suma. Algunes són absorció.
La fusió identitària no apareix com una imposició, sinó com una promesa: compartir-ho tot, sentir-ho tot, ser un sol cos emocional. Però, tal com descriu Centro Iceberg (2025), aquest procés sovint implica l’abandonament progressiu d’interessos, vincles i criteris propis en favor de la relació.
El problema no és estimar molt.
És deixar d’existir fora d’allò que estimes.
Sternberg, amb la seva teoria triangular de l’amor, ja advertia que quan la passió i el compromís eclipsen la intimitat equilibrada, el vincle es descompensa. I aquest desequilibri no genera més amor: genera dependència.
Aim Digital parla d’“amnèsia de identitat”: un estat en què la persona ja no sap què vol, què pensa o què li agrada fora de la relació. No és exageració. És descripció clínica.
BLOC 2 — JOVENTUT I VULNERABILITAT: QUAN ENCARA NO ETS DEL TOT TU
Idea forta: El problema no és la feblesa. És la construcció inacabada.
Segons Infocop (2024), la dependència emocional en joves es manifesta amb símptomes clars: ansietat davant la distància, necessitat constant de validació, i progressiu aïllament social. No és casualitat. És estructural.
La joventut no és només una etapa biològica. És una fase de definició identitària. I, com assenyala la Fundació Ferrer i Guàrdia (2024), en contextos de crisi —econòmica, social, simbòlica— aquesta construcció es torna més fràgil i més permeable a influències externes.
Aquí apareix el punt clau:
quan no tens una identitat consolidada, una relació pot convertir-se en el teu eix central.
I això no és amor.
És substitució.
BLOC 3 — CANVIS IDENTITARIS: QUAN ESTIMAR IMPLICA RECONFIGURAR-TE
Idea forta: El canvi no és el problema. El motor del canvi sí.
Les transformacions identitàries dins una relació no són, per si mateixes, negatives. El problema apareix quan aquestes transformacions no responen a un procés reflexiu, sinó a una necessitat d’adaptació per mantenir el vincle.
David Jaramillo (2024), analitzant contextos religiosos, descriu com la dependència emocional pot traduir-se en formes de devoció que no són espirituals, sinó relacionals. La creença no emergeix de dins cap enfora, sinó de fora cap endins.
Els casos recollits per Ara.cat (2018) sobre joves europees vinculades a entorns extremistes mostren l’expressió més radical d’aquest fenomen: canvis d’identitat totals motivats no tant per ideologia com per vincle afectiu.
Això és el que incomoda:
no és la religió, ni la cultura, ni el context.
És el mecanisme.
BLOC 4 — PODER I ASIMETRIA: L’AMOR NO ÉS NEUTRAL
Idea forta: Tota relació té una estructura de poder. La qüestió és si és equilibrada.
Segons Vozpópuli (2026), les relacions asimètriques es caracteritzen per una distribució desigual de control, decisió i autonomia. Aquesta asimetria no sempre és visible. Sovint es construeix a través de petites renúncies, ajustaments i concessions.
El treball del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid (2017) sobre grooming identifica estratègies que, en contextos adults, poden adoptar formes més subtils: reforç positiu intermitent, generació de dependència, aïllament progressiu.
No cal coacció explícita.
N’hi ha prou amb una dinàmica que desplaci progressivament el centre de gravetat de la persona.
BLOC 5 — RELAT SOCIAL: QUAN EXPLICAR MALAMENT EMPITJORA EL PROBLEMA
Idea forta: El relat pot aclarir… o distorsionar.
Els mitjans i les xarxes tendeixen a simplificar fenòmens complexos en narratives digeribles: culpables clars, víctimes clares, causes lineals. Però aquesta simplificació no ajuda a entendre. Ajuda a reforçar prejudicis.
L’anàlisi de l’homofòbia interioritzada (El Periódico, 2023) mostra com els mecanismes de violència simbòlica poden operar des de dins, no només des de fora. És a dir: no tot el que ens fa mal ve imposat externament.
De la mateixa manera, el mite de l’amor romàntic —tal com recull Vilaweb— continua legitimant formes de control, dependència i anul·lació sota una capa de narrativa emocionalment acceptable.
El problema no és que hi hagi casos.
És com els expliquem.
BLOC 6 — SORTIR: ENTRE LA DEPENDÈNCIA I LA RECONSTRUCCIÓ
Idea forta: Sortir no és trencar. És reconstruir.
Neuroon (2025) defineix la dependència emocional com una forma d’addicció afectiva: no només costa deixar la relació, sinó que el cos i la ment reaccionen com si es perdés una font essencial d’estabilitat.
Per això, dir “marxa” és insuficient.
Perquè la sortida no és física.
És identitària.
Infocop ja apuntava la importància de la detecció precoç: com més aviat s’identifiquen aquestes dinàmiques, més marge hi ha per recuperar autonomia i criteri.
Però això implica una cosa incòmoda:
assumir que cal reconstruir-se.
TANCAMENT — L’AMOR NO HAURIA DE COSTAR-TE A TU
L’amor pot transformar-te.
Però no hauria de substituir-te.
Perquè hi ha relacions que no et trenquen.
No et fan caure.
Fan una cosa més perillosa:
et desfan sense que te n’adonis.
I quan ho veus…
ja no saps qui eres abans.
Referències
Centro Iceberg. (2025, 26 d’abril). ¿Dejas de ser tú para ser nosotrxs? Fusión de identidad en pareja. https://centroiceberg.com/dejas-de-ser-tu-para-ser-nosotrxs-fusion-de-identidad-en-pareja/
Infocop. (2024, 23 de juliol). La importancia de la detección temprana de la dependencia emocional hacia la pareja en jóvenes. https://www.infocop.es/la-importancia-de-la-deteccion-temprana-de-la-dependencia-emocional-hacia-la-pareja-en-jovenes/
Neuroon. (2025, 16 de novembre). Dependència Emocional: Comprenent i Superant l’Addicció Afectiva. https://neuroon.es/ca/dependencia-emocional-comprendre-i-superar-laddiccio-afectiva/
Sternberg, R. J. (2018, 29 de maig). Teoria Triangular de l’Amor i els 7 tipus d’Amor. Tu Pots, Sí Psicologia. https://www.tupotspsicologia.com/teoria-triangular-de-lamor/
Aim Digital. (2022, 19 de juliol). Amnesia de identidad en el amor: Cuando olvidas quién eres. https://www.aimdigital.com.ar/salud-y-bienestar/amnesia-de-identidad-en-el-amor-cuando-olvidas-quin-eres.htm
Vozpópuli. (2026, 20 de març). Qué es una relación asimétrica y cómo afrontarla. https://www.vozpopuli.com/bienestar/que-es-una-relacion-asimetrica-y-como-afrontarla-para-un-amor-mas-sano.html
Ferrer Guardia. (2024, 30 de gener). Radiografia d’una joventut en crisi. https://www.ferrerguardia.org/ca_ES/blog/articles-8/el-dret-a-la-joventut-radiografia-d-una-generacio-en-crisi-233
Cop Madrid. (2017, 30 de novembre). Estrategias de persuasión en grooming online de menores. https://journals.copmadrid.org/pi/art/j.psi.2017.02.001
David Jaramillo. (2024, 2 d’octubre). DEVOCIÓN Y DOMINACIÓN: La dependencia y codependencia en la iglesia evangélica. https://davidjaramillo.org/devocion-y-dominacion-la-dependencia-y-codependencia-en-la-iglesia-evangelica/
El Periódico. (2023, 1 de març). Homofòbia interioritzada: ¿què és i com podem detectar-la?. https://www.elperiodico.cat/ca/ser-felic/20230301/homofobia-interioritzada-detectar-la-dv-83948055
Ara.cat. (2018, 22 de juliol). Les dones europees de l’Estat Islàmic. https://www.ara.cat/internacional/dones-europees-islamic_1_2735174.html
Vilaweb. (s.f.). Del mite de l’amor romàntic a la violència de gènere. https://www.vilaweb.cat/noticies/amor-romantic-violencia-genere-parelles-adolescents/