INTRODUCCIÓ — EL QUE NO EXISTEIX… PERÒ HI ÉS
Benvingudes i benvinguts.
Avui no parlarem només d’immigració.
Parlarem d’una contradicció més incòmoda:
persones que existeixen… però legalment no.
Treballen.
Consumeixen.
Sostenen parts del sistema.
Però no existeixen dins del marc jurídic.
I quan això passa a gran escala, la pregunta no és moral.
És estructural:
què fa un sistema quan necessita persones que no reconeix?
BLOC 1 — LA IRREGULARITAT NO ÉS UN ERROR: ÉS UNA CONDICIÓ FUNCIONAL
Idea forta: la irregularitat no és un accident. És part del funcionament.
El sistema d’estrangeria —basat en la Ley de Extranjería— defineix qui pot existir legalment.
Però no absorbeix tota la realitat.
I això no és casual.
Perquè genera una cosa molt concreta:
mà d’obra disponible, vulnerable i barata.
Sense papers:
no pots reclamar
no pots negociar
no pots denunciar
I això té un efecte directe:
abarateix costos laborals.
No només per a qui contracta irregularment.
Per a tot el sistema salarial.
BLOC 2 — EXPLOTACIÓ: QUAN LA IRREGULARITAT ES CONVERTEIX EN CONTROL
Idea forta: la vulnerabilitat no és només legal. És material.
Moltes persones arriben a través de xarxes que cobren quantitats elevades per facilitar el trajecte.
Un cop aquí:
deutes
dependència
por
Això genera situacions properes a l’explotació extrema:
feines precàries, jornades abusives, condicions que no es poden denunciar.
Perquè denunciar implica exposar-se.
I exposar-se implica desaparèixer del sistema.
La irregularitat no només invisibilitza.
Immobilitza.
BLOC 3 — ECONOMIA REAL: QUI ES BENEFICIA DE VERITAT
Idea forta: la mà d’obra irregular no és un problema per al sistema. És un recurs.
Els primers beneficiaris no són les persones migrants.
Són:
sectors empresarials amb alta necessitat de mà d’obra barata
economies que depenen de costos baixos (cures, agricultura, hostaleria)
A més, hi ha un element clau que sovint no es diu:
encara que siguin irregulars,
consumeixen.
paguen lloguer
compren aliments
sostenen activitat econòmica
És a dir:
formen part del sistema… sense tenir drets dins d’aquest.
BLOC 4 — REGULARITZAR: CANVIAR L’ESTAT, NO LA REALITAT
Idea forta: la regularització no crea res. Reclassifica.
Segons dades recents (RTVE, 2026; ÀPUNT, 2026), la regularització:
exigeix presència prèvia
requereix proves materials
exclou antecedents penals
Això és clau:
no incorpora persones noves.
Canvia l’estatus de persones que ja hi eren.
Passa això:
economia submergida → economia formal
invisibilitat → reconeixement
Però la realitat material és la mateixa.
BLOC 5 — DESINFORMACIÓ: LA POR COM A MARC
Idea forta: el relat simplifica perquè la complexitat incomoda.
Segons l’Observatori Sense Tòpics (2024):
la immigració s’associa sovint a inseguretat
les veus migrants són minoritàries
es construeixen narratives de risc
Això es combina amb confusions deliberades:
antecedents policials ≠ penals
irregularitat ≠ delinqüència
La por no apareix sola.
Es construeix sobre simplificacions.
BLOC 6 — CAS COMPARATIU: QUAN EL SISTEMA ES QUEDA SENSE INVISIBLES
Idea forta: quan desapareix la mà d’obra irregular, el sistema ho nota.
Als Estats Units, l’acció de ICE ha tingut un efecte clar en determinats moments:
reducció de mà d’obra irregular en agricultura i ramaderia
dificultat per cobrir llocs de treball
impacte en producció i distribució
Conseqüència:
manca de productes
augment de preus
És a dir:
quan desapareix la mà d’obra invisible…
el sistema es desequilibra.
I això revela una cosa incòmoda:
no és marginal.
És estructural.
TANCAMENT — EL QUE EL SISTEMA NECESSITA… PERÒ NO ADMÈT
Hi ha una idea que travessa tot aquest debat:
la irregularitat sembla un problema.
Però funciona com una solució.
abarateix costos
aporta flexibilitat
sosté sectors sencers
La regularització és el moment en què això es fa visible.
Però només parcialment.
Perquè el sistema no elimina la irregularitat.
La gestiona.
REFERÈNCIES
Ballestín González, B. (2020). Un enfocament etnogràfic sobre la vinculació escolar en contextos d’immigració. Periferia, 28(2), 1–21.
CIDOB Foundation. (2018). Abandono escolar prematuro y alumnado de origen extranjero en España.
España. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Servicios Sociales. (2023). Régimen general de extranjería.
España. Ministerio de la Presidencia. (2024). Real Decreto 1155/2024. BOE-A-2024-24099.
Gastón, A., Sanromà, M., & Sánchez, D. (2024). Segregació residencial i ocupacional. DAG: Revista de Ciències Socials, 70(2), 23–48.
Ikuspegi. (2024). Nuevo reglamento de extranjería y regularización.
Observatori Sense Tòpics. (2024). Informe anual.
Pimec. (2025). El nou reglament d’estrangeria.
RTVE. (2026). Mig milió de migrants podran regularitzar la seva situació a Espanya.
ÀPUNT. (2026). Procés de regularització d’immigrants.
Un treball molt ben documentat, que demostra que els més interessats que hi hagi immigració irregular és, molt precisament, l'empresariat, tant agrícola, com industrial com del sector serveis (hoteleria, restauració i turisme). Personal de baixa qualificació professional i en feines de baixa productivitat i de baix valor afegit; coses que els fan especialment vulnerables a l'explotació. De passada, contribueixen a mantenir els salaris a la baixa. Un efecte pervers del qual no se'ls pot responsabilitzar.
Falta dir que són persones usuàries d'una Seguretat Social ja prou col·lapsada. I que també fan part del mercat de l'habitatge, amb un altre efecte pervers, que contribueix a l'alça imparable dels preus. La demanda és molt superior a l'oferta! Òbviament, l'estat no té cap intenció de complir la seva obligació constitucional de garantir un habitatge digne, ja que no preveu fer de promotor i constructor d'habitatge social; allò que abans coneixíem com a "Vivienda de Protección Oficial".
Vegem que, tot plegat, dóna ales a les posicions més ultraconservadores o, directament, extremistes. L'Estat, el govern i els partits que li dónen suport en són còmplices i col·laboradors necessaris