Qui compta la ciutat? Patrons, padró i la política de les ombres
Hi ha infraestructures institucionals que només es fan visibles quan fallen. El padró n’és una. Mentre funciona, sembla una rutina administrativa menor: una inscripció, una adreça, un tràmit. Però el padró no és només burocràcia. És una peça silenciosa que articula drets, serveis, finançament públic i representació. És, en un sentit profund, una manera de comptar qui forma part de la ciutat. I quan apareixen anomalies reiterades en aquest mecanisme, el debat deixa de ser tècnic. Esdevé polític.
En els darrers mesos, arran de casos periodísticament documentats i també de les denúncies sostingudes del comunicador Víctor Riverola —que ha contribuït a posar el tema en circulació pública des del seu compte d’X (@riverolavic)— ha anat prenent forma una pregunta que mereix més serenitat que eslògans: estem davant casos dispersos de frau administratiu o davant patrons que apunten a vulnerabilitats més estructurals del sistema padronal?
La pregunta no neix del no-res. Casos a Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Arenys de Mar o Sant Joan Despí han exposat contractes presumptament falsificats, empadronaments indeguts, xarxes intermediàries que monetitzen adreces i casos de persones que descobreixen desconeguts inscrits al seu domicili. Alguns municipis han reaccionat amb revisions massives i protocols de control; altres continuen projectant més opacitat que claredat. No estem parlant d’una teoria, sinó d’un conjunt de senyals dispersos, però documentats.
El punt important, però, no és exagerar aquests senyals fins a convertir-los en gran relat apocalíptic. És prendre’ls seriosament sense convertir-los en dogma. Aquí hi ha una diferència crucial entre diagnòstic i propaganda. El soroll busca conclusions immediates. L’anàlisi comença per preguntes.
I la pregunta rellevant no és si existeix frau —que casos documentats indiquen que existeix—, sinó que diu aquest frau sobre la qualitat d’una infraestructura pública que dona suport a drets fonamentals. Perquè quan un registre públic presenta zones grises repetides, el problema no és només qui enganya el sistema. També és com el sistema es deixa tensionar.
Hi ha una temptació contemporània de reduir-ho tot a moralismes simples: o negar qualsevol problema per por del marc polític que pugui activar-se, o convertir qualsevol incidència en prova total d’un col·lapse. Ambdues coses empobreixen. Entre la negació i la hipèrbole hi ha una tercera via menys espectacular i més exigent: observar patrons.
És des d’aquí que neix una petita iniciativa ciutadana de recollida de casos sobre incidències al padró. No per confirmar una tesi prèvia, sinó precisament per posar-la a prova. No per fabricar alarma, sinó per veure si darrere de casos aparentment dispersos hi ha regularitats. Temps de resolució. Tipologies d’incidència. Impactes sobre tràmits. Possibles vulnerabilitats compartides. Allò que les opinions tendeixen a omplir amb intuïcions, les dades —encara que modestes— poden començar a ordenar-ho.
Això importa perquè una democràcia no depèn només de grans constitucions o grans principis. També depèn de la qualitat dels seus registres, de la traçabilitat dels seus procediments i de la confiança que inspiren les seves infraestructures bàsiques. El padró sembla un detall fins que deixa de semblar-ho.
Potser el debat sobre el padró comença aquí. No en la denúncia grandiloqüent, ni en la temptació de convertir tota anomalia en conspiració, sinó en una pregunta més incòmoda: què passa quan un registre públic deixa de generar plena confiança?
La qüestió no és menor. Comptar una ciutat no és només comptar persones. És decidir com existeixen administrativament, com es planifiquen serveis, com es distribueixen recursos i, en darrera instància, com es representa una realitat demogràfica.
Per això aquest text no vol tancar cap conclusió, sinó obrir observació. Si els casos coneguts són anècdotes disperses, les dades ho mostraran. Si apunten a patrons, també.
Amb aquest esperit s’ha obert una recollida ciutadana de casos i incidències relacionades amb el padró, orientada a detectar possibles regularitats i aportar evidència des de baix. Qui hagi viscut situacions vinculades a empadronaments indeguts, baixes d’ofici, irregularitats o afectacions derivades, pot col·laborar aquí:
Formulari de recollida de casos:
https://forms.gle/GSykrSAx3wDAGVneA
I potser, precisament aquí, comença la part més seriosa del debat. No en el crit, sinó en la prova. No en l’eslògan, sinó en el patró. No en l’emoció sola, sinó en la raó que decideix mirar de prop.
Fonts consultades
Aquest article parteix de casos documentats per premsa i fonts obertes que han contribuït a identificar patrons, incidències i preguntes de recerca sobre el padró i possibles vulnerabilitats administratives:
3Cat (5 febrer 2026), L’altra cara del frau en el padró: enganyats, sense pis ni contracte ni empadronament
https://www.3cat.cat/3catinfo/laltra-cara-del-frau-en-el-padro-enganyats-sense-pis-ni-contracte-ni-empadronament/noticia/3377116/Cugat.cat (25 setembre 2025), cas de set persones desconegudes empadronades en un domicili de Sant Cugat
https://www.cugat.cat/noticies/cas-padro-una-veina-de-sant-cugat-descobreix-7-desconeguts-empadronats-al-seu-pis/e-notícies (25 juny 2024), detecció de 123 empadronaments fraudulents a Balenyà
https://e-noticies.cat/politica/petit-poble-cataluna-que-ha-detectat-123-empadronaments-fraudulentsCapgròs / El Nacional (4 desembre 2025), casos de frau padronal a Arenys de Mar
https://capgros.elnacional.cat/ca/maresme/municipi-maresmenc-ha-detectat-casos-frau-padro_817253_102.htmlEl Periódico (23 gener 2020), desarticulació d’una trama amb més de cent empadronaments fraudulents a Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20200124/detingut-un-home-per-falsificar-mes-de-100-empadronaments-a-barcelona-7820632Tot Barcelona (29 novembre 2025), cas de suplantació i empadronaments indeguts en un domicili de Ciutat Vella
https://www.totbarcelona.cat/societat/empadronen-fraudulent-8-persones-ciutat-vella-ciutadana-674956/Tot Sant Cugat (12 octubre 2025), inici de baixes en més de 300 empadronaments sospitosos
https://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/sant-cugat-inicia-baixa-mes-300-empadronaments-fraudulents_2220567102.htmlLa Vanguardia (25 març 2026), revisió i controls contra frau padronal a Sant Cugat
https://www.lavanguardia.com/encatala/20260325/11498503/croada-legal-sant-cugat-valles-per-combatre-frau-padro.html