Subhasta emocional
No és el mercat, estimats, el que està en decadència,
és el vostre amor propi convertit en exigència.
Heu fet de cada cita un tribunal d’admissió,
on l’ego dicta normes i absol tota objecció.
Llistes interminables, filtres d’alta precisió,
coratges microscòpics, por a la fricció.
Voleu foc que no cremi, passió sense ferida,
un cos que us completi però no alteri la vida.
Demaneu transparència però amb passat editat,
vulnerabilitat bella, trauma ja superat.
Profunditat intensa, però sense cap pes,
que l’altre us sostingui… sense exigir res.
I quan dues estàtues, perfectes i iguals,
es miren fixament des de pedestals,
es queixen del sistema, del temps, del senyal…
Però dos pols idèntics, per llei natural,
no creen cap òrbita. Generen rebuig frontal.
No és el mercat. No és el destí fatal.
És la por disfressada de criteri racional.
Quan estigueu disposats a perdre una mica d’altura,
potser descobrireu que l’amor no és estructura,
sinó risc compartit, esquerdes en harmonia…
no una subhasta eterna de pura fantasia.