Primers auxilis contra el soroll
Què podem fer davant veïns, activitats comercials, infraestructures, sirenes, serveis públics o festes que alteren el descans i la tranquil·litat. Per Lluís Gallardo Fernández.
Si patiu una situació de soroll dins la vostra llar o en qualsevol altre lloc i us afecta el descans o, simplement, la tranquil·litat, l’actuació preliminar és esbrinar el responsable de la font sonora molesta: un privat (veïnatge, activitat comercial) o una pública (soroll vehicles públics o per infraestructures públiques de transport, etc).
Un cop tenim identificada la font sonora i el seu titular, ens hem d’adreçar a aquest per donar-li a conèixer la situació. Per això, cal tornar a distingir si es tracta d’un privat o d’un agent públic.
FONT SONORA PRIVADA
Veïnatge
La convivència es torna molt difícil, sobretot si vivim en edificis plurifamiliars, ja que la normativa sobre aïllament acústic (el Codi Tècnic d’Edificació i el document annex de 2019) es pot considerar d’inframínims i les constructores no acostumen a ser-ne sensibles (la productivitat econòmica està per sobre de tot).
En qualsevol cas, ens hem de dirigir al veí/ïna (amb independència que sigui inquilí/na o propietari/a) per exposar-li la problemàtica, sense nervis i sense retrets, de la manera més educada i cordial possible.
Només quan el diàleg es pot considerar conclòs, fracassat, llavors podem passar a la trucada a Guàrdia Urbana/Policia local. Si venen (s’ha de tenir paciència) hem de prendre nota de la unitat que atén el servei i, després, demanar de l’Ajuntament l’informe de l’actuació.
Si la situació persisteix, es pot optar per sotmetre la controvèrsia a una mediació municipal (encara i que, fins ara, no haguem pogut constatar cap resultat favorable). Per això, recomanem passar a la reclamació formal mitjançant burofax.
Si també fan oïdes sordes, encarregarem un mesurament sonomètric per poder valorar la situació objectivament. També és molt convenient parlar amb d’altres veïns/nes per veure si també ho perceben o bé amb el president/a de la comunitat a efectes que es deixi constància en l’acta de la propera Junta de Propietaris.
Activitat comercial
Tant es desenvolupi a una propietat privada (local comercial, habitatge, edificació aïllada, etc), com a la via pública (típicament, les terrasses, o bé un quiosc, o un escenari a la via pública, etc), el primer pas ha de ser el comprovar si disposa dels corresponents permisos (normalment municipals) per poder desenvolupar-la.
En paral·lel, també és molt recomanable adreçar-nos al titular de l’activitat i exposar-li la problemàtica. Si no és receptiu a la queixa, llavors amb la informació obtinguda de l’Ajuntament i la possible intervenció de Guàrdia Urbana/Policia local, s’ha d’encarregar un mesurament sonomètric. Amb el seu resultat, podrem procedir per la via judicial més escaient.
FONT SONORA PÚBLICA
La varietat que aboca la casuística és gairebé infinita. Malgrat això, us indiquem alguns exemples i com mirar de combatre els seus efectes sonors, encara i que, en la majoria de casos, es veuen revestits per la legitimitat o interès públic, pel que fer-los cessar és certament difícil o gairebé impossible.
Infraestructures de transport (carreteres, aeroports, etc)
Si es troben en fase de construcció o ampliació, s’ha d’aprofitar per demanar l’accés documental a l’expedient que s’estigui tramitant (normalment comporten expropiacions de terrenys privats). En aquest ha de constar la memòria tècnica i d’impacte ambiental (també en faceta acústica) i s’ha d’examinar que sigui la previsió correcta segons l’àrea de sensibilitat acústica en la que hi residiu.
Si ja es troba en funcionament, s’ha de demanar un mesurament sonomètric (oficial, l’ha de fer o encarregar l’Administració titular de la infraestructura) per fi de comprovar si es respecten els límits sonors (aquí, la font sonora és difusa o indeterminada, és a dir, que no es pot atribuir a una persona o una pluralitat determinada de persones la responsabilitat en la causació del concret nivell de soroll).
Si no es troben per sota de límits, l’Administració titular ha de prendre les mesures correctores necessàries (que poden consistir en l’aïllament acústic del nostre domicili o bé, en el supòsit extrem, la seva expropiació per fer-se inhabitable degut a la contaminació acústica).
En tot cas, és recomanable demanar un mesurament de pol·lució atmosfèrica per comprovar que es respecta també (o no) aquest altre vector ambiental.
Vehicles d’emergències (sirenes)
En la majoria de municipis es troben exemptes de límit durant el període diürn, però durant el nocturn (de 23 h a 7 h) no poden superar els 90 dB(A). Aquest nivell ho és individual per a cada vehicle d’emergències, no en global per al conjunt dels que discorren al llarg d’un dia a un indret.
En cas de molèstia significativa (per exemple, bases d’ambulàncies) s’ha de demanar un mesurament sonomètric continu, de varis dies, per fi d’avaluar l’acompliment dels objectius de qualitat acústica, ja que desplaçant-se per una via pública s’han de respectar els límits de soroll d’una infraestructura de transport.
Vehicles de recollida de residus
S’ha de demanar de l’Administració responsable del servei el seu mesurament sonomètric per fi d’avaluar l’acompliment dels nivells sonors a la via pública.
També es fa recomanable, si els residus són orgànics, una avaluació odorífera per comprovar si aquest paràmetre s’incomplís (en els límits de la normativa europea aplicable).
Festes populars (concerts inclosos)
La Jurisprudència no és concloent al respecte, ens hi trobem amb una forta polarització segons la sensibilitat del Tribunal. En tot cas, si les actuacions festives sorolloses s’estenen al llarg de vàries nits consecutives (més enllà d’un cap de setmana), s’ha de demanar de l’Ajuntament la seva autorització per a celebrar-hi les festivitats (amb previsió d’horaris, aforament, actuacions, etc), encarregar un mesurament sonomètric i, si hem hagut de marxar de casa nostra, sobretot demanar la factura de l’hotel on ens hem hagut d’allotjar provisionalment i, abans, comunicar-ho a l’Ajuntament (que hem de marxar de casa per fer-se humanament insuportable).
També cal tenir present que, en el cas dels concerts, han de tenir una certa relació o vincle amb el caire de la Festivitat (organitzar concerts a dojo per la celebració d’un Patró no sembla gaire lògic ni adient ni necessari).
Per qualsevol dubte del vostre cas, podeu contactar amb l’Assessoria de l’ACCCA:
https://sorolls.org/assessorament
Lluís Gallardo Fernández és advocat i sociòleg especialitzat en contaminació acústica i en la defensa jurídica del dret al descans. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i exlletrat dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, és cofundador de l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica i membre fundador de Juristas contra el Ruido.
Des de finals dels anys noranta ha centrat la seva trajectòria professional en els conflictes derivats del soroll, les immissions i la vulneració de drets fonamentals. Ha intervingut en procediments judicials de referència, entre els quals destaca el cas del Pub Donegal de Barcelona, que va reconèixer judicialment les lesions provocades per la contaminació acústica, així com en sentències que han incorporat la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la protecció de la vida privada i del domicili.
És autor de Dret acústic de Catalunya i de ¿Ruido? ¿Qué ruido?, i ha desenvolupat una extensa activitat divulgativa i jurídica per visibilitzar el soroll no com una simple molèstia, sinó com un problema de salut pública i de drets fonamentals.