Tot va començar amb una d’aquelles idees que semblen inofensives: mirar uns quants documents.
Les incongruències viscudes a La Pobla de Segur i al Pallars Jussà van fer que dediquéssim un temps totalment poc saludable, durant mesos, a fer cerca de documentació degut a unes actuacions administratives que no semblaven ni gaire protocol·làries ni correctes.
D’aquí ha sorgit un informe amb més de dues-centes pàgines (i més de mil set-centes d’annexos) que ens ha hagut d’ajudar la IA a polir i que el disposeu gratuïtament per consulta al següent web:
https://doi.org/10.5281/zenodo.22847931
Això demostra una cosa, i és que vam cometre un error gravíssim: voler entendre una cosa… administrativa i burocràtica.
No és un article contra el PaP. Tampoc és una defensa. El punt de l’informe és que l’objectiu ambiental i la manera d’implantar-lo són dues coses diferents. És per això que l’informe separa eficàcia ambiental, competència, procediment, fiscalitat, dades, igualtat, cures i territori.
Recordem que una eina no és una finalitat moral. El porta a porta és un sistema de recollida de residus. No és una religió, una ideologia ni un test de puresa espiritual. Pot funcionar molt bé i, alhora, estar perfectament permès preguntar com s'ha implantat.
Una de les coses més sorprenents va ser la manca de conveni actiu de recollida de residus. Doncs, evidentment, un instrument ha de sostenir el servei, com a mínim burocràticament.
Hi ha hagut opacitat, dades desaparegudes, dificultats per obtenir informes i, sobretot, moltíssimes pàgines per llegir. Tampoc han ajudat les dates: fer una cronologia del sistema ha estat bastant complicat després de les tombarelles de sol·licituds, instàncies, peticions i expedicions a les profunditats de la burocràcia.
També hem hagut de cercar informació sobre protecció de dades, tecnologia aplicada i RGPD, ja que algunes afirmacions realitzades per responsables polítics al Pallars Jussà semblaven no correspondre a les directrius vigents en matèria de l’APDCAT.
Seguint amb el tema dels costos, hem vist que hi ha contractes, adjudicacions, subvencions, IVA, vehicles, NEXT-GENERATION, personal, combustible, tractament, tecnologia… Sumar totes les dades disponibles i ordenar-les, també ha estat un petit malson.
No podem negar que els resultats ambientals poden haver millorat, però això no treu retrospectivament tot el procediment en perfecte. D’igual manera, i com passa en altres sectors i assumptes candents, cal preguntar en què s’han basat per a segons quins números, ja que bona part de la població no indica el mateix grau de satisfacció que els informes presentats.
Tampoc hem trobat dades sobre persones grans, mobilitat reduïda, menstruació, bolquers, incontinència, cuidadors… D’aquí que haguem optat per fer una sèrie de recomanacions a l’informe vers aquest assumpte.
No estem oferint un informe definitiu, és una versió 1.0 amb molts mesos de feina. Ens falten moltes dades, però sent només dues persones, ens hem plantat en el moment en que considerem que hem aconseguit no només dades, sinó plasmar-les en paper, fer una sèrie de recomanacions i exposar les problemàtiques que hem vist en la implantació del model.
I aquí entra l’administració: Nosaltres podem demostrar què hem trobat. Qui custodia allò que no hem trobat és qui pot completar la fotografia.
Potser una democràcia també es pot mesurar per la facilitat amb què una ciutadana pot descobrir per què li han canviat el cubell.
Nosaltres ja hem picat a la porta. Ara només cal que algú l'obri.