Quan observo la nostra societat des de fora, el que apareix és un patró inquietant: adults que viuen atrapats en una adolescència permanent. Persones que han arribat a l’edat adulta cronològica, però que continuen depenent de l’acceptació externa, de la mirada constant dels altres, de la façana que els manté en peu.
Un cas personal. Una noia, joveneta, comença a escriure'm al meu Telegram privat. Fins que, un dia, em suggereix que seguim parlant en un lloc conegut com a Only Fans (de pagament). Em diu que si no ho faig, no m'agrada el seu cos i se sent lletja. Li responc que si és que necessita l'aprovació d'un altre per tenir valor. Final de les converses! No ès adolescent i cobra per ensenyar el seu cos. Per sentir-se "guapa" necessita reconeixement de l'Altre... i també els diners de l'Altre
Un cas personal. Una noia, joveneta, comença a escriure'm al meu Telegram privat. Fins que, un dia, em suggereix que seguim parlant en un lloc conegut com a Only Fans (de pagament). Em diu que si no ho faig, no m'agrada el seu cos i se sent lletja. Li responc que si és que necessita l'aprovació d'un altre per tenir valor. Final de les converses! No ès adolescent i cobra per ensenyar el seu cos. Per sentir-se "guapa" necessita reconeixement de l'Altre... i també els diners de l'Altre