En aquest catorzè programa de De la Terra a la Lluna, Víctor Riverola i Júlia Rosell Saldaña analitzen la covardia col·lectiva, la hipocresia quotidiana i el contrast creixent entre el nord i el sud d’Europa.
Vivim en un país cansat, atrapat entre la queixa i la paràlisi.
Parlem molt, exigim poc i cedim massa.
I cada vegada que tornem d’un viatge pel nord d’Europa, l’impacte és inevitable: per què allà sí, i aquí no?
Aquest programa dissecciona —sense filtres i amb mirada crítica— les renúncies que erosionen el país, la hipocresia moral que tolerem i les ombres socials que no volem veure: racisme de baix voltatge, masclisme camuflat, prejudicis heretats i normalització de la mediocritat.
I també aborda un fenomen creixent: la fuga.
Cada cop més joves marxen buscant estabilitat, respecte i institucions que funcionin.
És només una conseqüència… o és un diagnòstic?
El debat del programa:
– Per què la covardia s’ha convertit en un hàbit social?
– Hipocresia estructural: façana moderna, actituds antigues?
– Nord vs Sud: realitats, mites i diferències incòmodes.
– Racisme, homofòbia i xenofòbia: què hi ha sota la catifa social?
– Fugir del país: escapament individual o símptoma col·lectiu?
– Podem deixar de ser covards com a societat?
La pregunta clau:
Què passaria si deixéssim d’acceptar la mediocritat com un destí?
