En aquest setzè programa de De la Terra a la Lluna, Víctor Riverola i Júlia Rosell Saldaña analitzen les relacions que no construeixen… sinó que dissolen.
No parlem d’amor romàntic.
Parlem del seu revers.
Hi ha relacions que no trenquen de cop.
No fan soroll.
No deixen marques visibles.
Però transformen una cosa essencial:
qui ets.
Quan el “nosaltres” s’empassa el “jo”, quan estimar implica adaptar-se fins a desaparèixer, quan el vincle es converteix en dependència… ja no estem parlant d’amor, sinó de pèrdua.
Aquest programa dissecciona —sense simplificacions i amb mirada crítica— les dinàmiques de fusió identitària, la vulnerabilitat en joves, les relacions asimètriques i els mecanismes subtils de dependència emocional.
També aborda com es construeixen els relats socials:
què expliquem, com ho expliquem… i què deixem de veure quan simplifiquem massa.
El debat del programa:
– Fusió identitària: quan la relació substitueix qui ets.
– Joventut i vulnerabilitat: per què és més freqüent en etapes de construcció personal.
– Amor i canvi identitari: decisió pròpia o adaptació emocional?
– Relacions asimètriques: poder, dependència i control subtil.
– Narrativa social: per què expliquem malament aquests fenòmens.
– Sortir-ne: és possible recuperar-se d’una relació que t’ha dissolt?
La pregunta clau:
Què passa quan estimar implica deixar de ser tu?
