Un monòleg sobre l’empatia nascuda del buit. Sobre els que han estat ignorats i, tot i així, continuen responent al món amb amor. Aquest no és un elogi a la dependència, sinó a la memòria. A la gent que no desapareix perquè sap com dol que ho facin.
Teatre de les ombres
Els que responen de seguida — La bondat dels que van ser oblidats
Els que responen de seguida — La bondat dels que van ser oblidats
Teatre de les ombres
Un espai on, mitjançant monòlegs incòmodes, tracto temes diversos. I de pas, i molt de tant en tant, històries de terror...
Un espai on, mitjançant monòlegs incòmodes, tracto temes diversos. I de pas, i molt de tant en tant, històries de terror...Apareix a l'episodi
Episodis recents
