Vivim en una era que presumeix d’haver superat les supersticions del passat.
Tecnologia, ciència, modernitat.
Però aleshores apareix una pregunta incòmoda.
Si el món és tan racional… per què les elits continuen reunint-se en societats secretes, rituals estranys i cercles exclusius que semblen sortits d’una altra època?
Abans hi havia temples i altars.
Ara hi ha illes privades, fundacions, clubs tancats i estructures de poder que funcionen lluny de la mirada pública.
Els noms canvien.
Els escenaris també.
Però el mecanisme del poder —els pactes, els silencis i les jerarquies— sembla sorprenentment antic.
La història està plena de sistemes on el poder exigia un tribut per mantenir l’ordre.
Avui potser ja no es parla de sacrificis.
Però els escàndols recurrents, les xarxes d’influència i els silencis que protegeixen determinats noms continuen plantejant preguntes.
Potser el món ha canviat molt.
O potser només han canviat els decorats.
