Vivim en una cultura obsessionada amb la productivitat.
Cada dia ha de servir per a alguna cosa.
Cada moment ha de tenir sentit.
Cada acció ha de portar cap a algun lloc.
Però hi ha una veritat incòmoda que sovint oblidem:
no cada dia ha de ser extraordinari.
Hi ha dies en què respirar, existir i aguantar ja és suficient.
El problema és que hem convertit el descans en culpa, la quietud en fracàs i la pausa en una mena de pecat modern.
Potser el sentit de la vida no és demostrar constantment que mereixes existir.
Potser el sentit de la vida és simplement viure-la.
