Hot Bedding.
Un nom en anglès perquè sembli modern.
Un relat de “tendència” perquè sembli voluntari.
Compartir pis, compartir llit, menjar de la brossa, no tenir vacances, no accedir a l’habitatge…
Tot això ara ens ho venen com a estil de vida.
Aquest vídeo no va de modes.
Va de manipulació semàntica.
De com els mitjans rebranditzen la precarietat per fer-la acceptable.
De com es converteixen conseqüències estructurals en suposades decisions personals.
No és llibertat.
És adaptació forçada amb nom cool.
