L’any 2006, Mike Judge va estrenar Idiocracy, una comèdia absurda sobre un home que es desperta cinc-cents anys en el futur i descobreix una humanitat dominada pel consumisme, les marques i la ignorància.
En aquell moment, la pel·lícula va ser ridiculitzada.
La crítica la va ignorar.
L’estudi gairebé no la va promocionar.
I va acabar convertint-se en un fracàs de taquilla.
Però amb el pas del temps ha passat una cosa estranya.
Moltes de les idees que semblaven exageracions absurdes avui resulten inquietantment familiars.
Potser Idiocracy no era només una sàtira.
Potser era un advertiment.
I la pregunta real és si la societat ha canviat… o si simplement hem arribat abans al futur que la pel·lícula imaginava.
