Un adult que pensa per si mateix és incòmode.
No compra tot.
No vota qualsevol cosa.
No viu enganxat a l’escàndol permanent.
I això és un problema per a un sistema que necessita consum, por i distracció constants.
Aquest programa dissecciona com es manté la gent infantilitzada:
primer amb por, després amb entreteniment infinit.
Sempre ocupats. Mai madurs.
Parlem d’ansietat, de frustració, de la incapacitat d’acceptar el límit entre el que volem i el que és.
I de per què madurar —de debò— s’ha convertit en un acte subversiu.
