Quan algú assetja, humilia o intimida una altra persona, sovint passa una cosa curiosa: la majoria de la gent decideix no intervenir.
“Jo passo.”
“No és cosa meva.”
“Millor no ficar-s’hi.”
Aquestes frases semblen prudents, però amaguen un mecanisme social molt conegut: quan ningú qüestiona una actitud injusta, aquesta actitud es normalitza.
El bullying a les escoles, el mobbing a la feina o l’assetjament en espais socials rarament creixen perquè els agressors siguin especialment poderosos. Creixen perquè massa persones prefereixen mirar cap a una altra banda.
En aquest vídeo reflexiono sobre la neutralitat aparent, la hipocresia social que sovint l’acompanya i el paper del silenci en la perpetuació de conductes abusives.
Perquè potser el problema no és que la gent sigui cruel.
Potser el problema és que massa gent prefereix passar.
