Hi ha ments que no encaixen, no perquè es creguin superiors, sinó perquè veuen massa.
Veuen patrons, intencions, silencis. Senten el món en capes, i el món —massa pla— els diu arrogants.
Però no és arrogància: és profunditat.
Aquest monòleg alastorià és un homenatge als pensadors i pensadores que prefereixen la veritat al confort, el silenci a la multitud i la coherència a l’aplaudiment.
Teatre de les ombres
Un espai on, mitjançant monòlegs incòmodes, tracto temes diversos. I de pas, i molt de tant en tant, històries de terror...
Un espai on, mitjançant monòlegs incòmodes, tracto temes diversos. I de pas, i molt de tant en tant, històries de terror...Escolta a
Substack App
Apple Podcasts
Spotify
Pocket Casts
RSS Feed
Apareix a l'episodi
Episodis recents





