Fa temps, dues conegudes meves van decidir passar uns dies en un poble perdut del Pirineu.
Silenci. Natura. Pedra. Tranquil·litat.
El lloc perfecte per desconnectar.
El que no sabien és que hi ha llocs on el silenci no és absència de soroll…
sinó presència d’alguna cosa que espera.
Una església amb símbols estranys.
Un mossèn massa amable.
Un avís que arriba tard.
I una nit.
A les tres de la matinada.
Tambors al bosc.
Van fer el que no s’hauria de fer mai: seguir la llum.
Aquesta història no parla del que van veure.
Parla del que les va veure a elles.
