Ens empobrim.
No perquè faltin diners.
No perquè faltin recursos.
Ens empobrim perquè l’economia està mal dissenyada — o massa ben dissenyada per a uns pocs.
A escala global, hi ha diners sobre la taula i solucions evidents.
Però la desigualtat estructural i una economia disfuncional impedeixen que el progrés arribi a la majoria.
L’habitatge és l’exemple més clar: tots els mercats analitzats són inassequibles.
Les dades poden millorar.
La vida quotidiana, no.
Aquesta emissió qüestiona el relat optimista basat en indicadors i mitjanes, i defensa una idea simple:
quan la gent treballa més i viu pitjor, no és percepció. És realitat.
