Ens han ensenyat que estar sols és un problema.
Que cal omplir cada silenci.
Que sense parella, sense grup, sense soroll… falta alguna cosa.
Però què passaria si la solitud no fos una mancança, sinó una força?
Una persona còmoda amb la solitud no es pot manipular:
no compra per omplir buits,
no s’enganxa per por,
no confon necessitat amb amor.
Potser per això la societat ens ensenya a témer estar sols.
Perquè la solitud no és soledat.
És llibertat.
