L’única dona poderosa dels contes infantils era la bruixa.
Avui el relat ha canviat de forma, però no de fons.
Aquest programa uneix tres fils que no són tendències separades, sinó expressions del mateix gir autoritari:
– la por al poder femení
– el retorn del conservadorisme estètic i relacional
– la disciplina del cos com a eina política
De les tradwives al retorn del pro-ana, de la maternitat forçada a la primesa obligatòria, del mite de la dona autosuficient a la submissió glamuritzada.
Quan l’autoritarisme avança, els cossos de les dones tornen a ser vigilats, regulats i explotats.
I se’ns promet una mentida antiga:
que si controlem prou el nostre cos, podrem controlar la nostra vida.
