Si els porcs poguessin votar, probablement votarien el qui els dona menjar.
No perquè no entenguin què està passant.
Sinó perquè aquell que alimenta també controla el temps.
Així funcionen sovint les societats humanes.
Els pobles prefereixen promeses dolces a veritats amargues.
Aplaudeixen qui els encadena i desconfien de qui intenta despertar-los.
El poder rarament governa amb l’espasa.
Governa amb el pa.
Alimenta la fam…
i adorm la ment.
Fa creure que la gàbia és un palau
i que el ganivet és només ordre.
Fa segles que alguns pensadors ja ho van advertir: el poder no es manté amb amor, sinó amb control.
I quan un líder entén això… ja no necessita ser bo.
Només necessita semblar-ho.
Recorda-ho:
No tots els que t’alimenten volen que visquis.
Alguns només t’estan engreixant per al sacrifici.
