La ciència-ficció de l’Edat d’Or no es va equivocar per ingenuïtat.
Es va equivocar perquè va confondre una excepció històrica amb una regla permanent.
Asimov, els robots, els cotxes voladors, el futur còmode i automatitzat…
Tot això neix d’un moment molt concret:
un capitalisme regulat, amb salaris creixents, sindicats forts i impostos alts.
Aquell sistema semblava haver estat “arreglat”.
Avui sabem que no era el futur,
era una pausa.
I el futur que ha arribat
no allibera temps:
el monetitza.
