Vivim en un temps en què el malestar es diu trauma,
la responsabilitat es viu com un atac
i qualsevol desacord converteix l’altre en el dolent del relat.
Tot activa.
Tot ofèn.
Tot genera ràbia.
Però això no és força.
És fragilitat.
En aquest programa parlem de resiliència emocional, de la confusió entre sanar i evitar, i de per què créixer —de debò— sempre ha estat incòmode. No perquè fos injust, sinó perquè no hi havia alternativa.
