Quan la màscara devora el rostre

“Hi ha qui confon el mirall amb l’essència. Hi ha qui s’agenolla davant la pròpia màscara, creient-la divina. Però les màscares mai no callen… i quan decideixen parlar, el silenci esdevé càstig.” Un relat radiofònic de terror psicològic i simbòlic. Cruel, punyent i inquietant. Durant uns minuts, entra al laberint d’una vida feta d’artificis, fins a descobrir que darrere la façana… només hi ha buit.