Quan algú alterna atenció i silenci,
no sempre és distracció ni timidesa.
És un patró psicològic conegut com a reforç intermitent:
una dinàmica que crea dependència emocional mitjançant la incertesa.
Cada gest amable es converteix en recompensa.
Cada absència, en càstig.
I la pau mental deixa de ser teva.
Això no construeix vincle.
Construeix expectativa.
