Estimades i estimats, comencem la setmana amb la presentació d’una eina que m’està costant desenvolupar, però que per fi puc presentar en estat Alpha: Textuum extractor.
Bàsicament, és una amalgama en procés d’automatitzar els processos que he après aquests mesos per extreure text de videojocs, traduir-lo i tornar-lo a posar a dins del dit joc.
Com és evident, en ser una fase Alpha i tenint en compte que solucions universals no existeixen, anirà patint canvis i millores a través del temps. També és important dir que el mateix s’ha fet amb bona part dels jocs que he treballat, tant d’ordinador i de consola, i s’han aportat solucions més senzilles per estalviar a qualsevol interessat en traduir videojocs l’enrevessat esforç de realitzar la part tècnica.
Dins el repositori es trobarà l’eina així com solucions per a totes les consoles treballades i jocs treballats, amb advertiments, requisits i tot el necessari perquè qualsevol persona ho tingui molt més fàcil per fer la feina que consideri oportuna per dur a terme una traducció al seu gust.
Tot plegat no és més que la conseqüència d’haver fet experiments i traduccions experimentals amb més de 140 videojocs.
El més curiós? Com va començar tot: ansietat, problemes personals, recerca d’un hobby... que va acabar desembocant en començar a traduir videojocs manualment, com Warcraft I i II Remastered (als quals vaig posar veu). Vaig anar avançant fins a adonar-me que estaria bé tenir solucions més automatitzades. D’aquí va néixer Fractalis: una eina que permet l’ajuda en la pretraducció d’arxius diversos de text en base a:
glossari → memòria exacta → memòria aproximada → traducció automàtica (local, Softcatalà o Google).
Per tant, com més es tradueix manualment, més augmenta la memòria.
Tot això mentre, per altra banda, es duia a terme una tasca tècnica per poder extreure el text dels videojocs. Tal com es diu a Metadata, “extreure fitxers, analitzar formats, crear scripts, convertir dades, reconstruir arxius i preparar instal·ladors o pegats perquè el videojoc pugui executar els textos modificats” ha estat la base del projecte tècnic, que ha permès demostrar que sí, el català es pot introduir a molts videojocs de moltes plataformes.
Com era evident que passaria — com tendeix a passar en molts ambients catalans — va aparèixer una polèmica per les dites traduccions, i centrant-se només en elles, no pas en tota la tasca tècnica que ho ha permès.
Inclosos alguns han proferit comentaris que demostren més ignorància que una altra cosa com “fas una captura, li passes a Claudi i t’ho tradueix”. Haver-ho dit d’un joc com Lands of Lore, que té un format propietari, antic, difícil de desxifrar i que cal reintroduir el text d’una manera em resulta... Deliciosament graciós.
Hi ha hagut insults, burles i, sobretot, una manca de comprensió lectora demostrada més pròpia d’un grup tribal que no pas d’una societat civilitzada.
Moltes de les coses per les quals se’m va faltar al respecte ja eren respostes en articles que parlaven de Dark Souls II o la quantitat.
Curiosament, la polèmica va arribar quan també va arribar el ressò. Un ressò que ha servit per dir coses com:
- A Metadata: Fractalis no és una vareta màgica ni una fàbrica de localitzacions perfectes. És una eina per preparar el terreny, ordenar memòria lingüística i fer més viable una feina que després necessita ulls humans, criteri, proves i correcció. La IA pot ser una aliada del català si la fem servir amb respecte. Si la fem servir com a drecera barata, només aconseguirem català amb olor de plàstic.
- A Núvol: «El que falta és que les institucions i les empreses deixin de contemplar aquesta feina com una afició simpàtica situada als marges i comencin a entendre-la com el que és: una infraestructura cultural construïda, en bona part, per persones que han decidit no esperar més».
Afegiré un comentari per a les menys tècniques i menys coneixedores de les paraules que utilitzen: No tota automatització és IA, no tota IA és generativa i una memòria de traducció no és cap oracle neuronal. Si algú posa tot això al mateix sac, el problema ja no és tecnològic: és de vocabulari. De res.
Per tant, tots els insults, faltes de respecte i simplificacions banals posen també de manifest una dinàmica que no ajuda precisament a fer més coses: si qualsevol persona que experimenta, crea i exposa públicament una iniciativa corre el risc que algú del mateix entorn, en comptes d’ajudar, preguntar o contrastar, la redueixi o la denigri, el cost personal de fer-la augmenta. I és difícil reclamar després més iniciativa si exposar-se comporta aquest preu.
Això no treu que també s’hagin rebut crítiques bones, que han estat integrades al projecte; llàstima que moltes d’aquestes qüestions no s’haguessin pogut parlar abans. Sobretot perquè, en aquest cas, l’objectiu de fons era compartit: deixar patent que el català pot introduir-se als videojocs, que calen eines per fer-ho, que si les desenvolupadores deixessin la porta oberta per integrar l’idioma seria molt més senzill i, sobretot, que el Govern de Catalunya ha de moure fitxa per assolir aquest objectiu.
Ara mateix, a Catalunya, tenim un problema de contradiccions acumulades, que ja exposaven mitjans i institucions de caràcter cultural: es destaca per ser un HUB del videojoc, però no hi apareix quasi català; no hi ha control institucional sobre l’afavoriment del català en aquests, però s’ofereixen subvencions parcials com a pegats; entre moltes altres.
En tot cas, si algú vol consultar la feina feta, disposa de:
- Itch.io on s’han penjat els projectes de traducció, mods, i altres de les moltes tasques que formen part del meu laboratori/taller virtual.
- Nexusmods on es pengen els mods i altres experiments per a facilitar la descàrrega
- Llistat d’artefactes al meu propi web
- 94 traduccions disponibles a Github distribuïdes respectant la legislació vigent: s’hi publica únicament la traducció, no pas el guió ni els textos originals dels videojocs (i tal com posa, si algú vol quelcom, pot contactar). No em puc fer responsable de crítiques construïdes sobre dades que ningú no s’ha molestat a demanar. Curiosament, escriure un correu per contrastar-les sembla haver resultat més difícil que publicar conclusions a les xarxes.
En tot cas, entro en l’última part del projecte, que és crear eines a disposició del públic perquè puguin realitzar les seves pròpies traduccions reduint la fricció tècnica. Trigaré temps, però ho faré encantada d’acord amb el meu leitmotiv: UT ALII VIVANT.
Dit això, puc dir que ara entenc per què aquest país no avança. Tal com vaig dir a un altre article i un d’anterior: el gran problema és la incapacitat de fer coses i criticar a qui les fa. Deixo de banda el gatekeeping, la manca de diàleg, entre altres coses.
Això només és un assumpte de cadascú.
Gràcies, de totes maneres, als que m’han dedicat tants recursos mentals i emocionals.
He dit.